9 de març 2013

La diabetis és hereditària?

Normalment quant tenim una malaltia crònica com la diabetis que pot ser genètica ens preguntem si podem transmetre la diabetis als nostres fills

La diabetis de tipus 1 no és hereditària, però es pot néixer amb la predisposició a tenir diabetis. En aquesta predisposició intervenen diferents gens; els més importants són els que estan localitzats a la regió denominada HLA en el cromosoma 6.

Els factors externs, ambientals, són molt importants, com s’ha pogut comprovar en determinades ètnies quan han emigrat. Per exemple, la diabetis és més freqüent entre els japonesos que han emigrat als Estats Units que no pas entre els que s’han quedat al Japó.
Només el 15% dels nens o adolescents que tenen diabetis tipus 1 tenen algun antecedent familiar -pares o germans- amb diabetis. El risc que presenta una persona amb diabetis  tipus 1 de tenir un fill que tingui diabetis és baix, però no impossible!

M’agradaria destacar que la meva mare té diabetis (des de els 14 anys, igual que jo) per tan  no podem donar per suposat que no puguem tenir fills amb diabetis. Per la meva mare va ser un cop molt dur, com qualsevol mare que es preocupa pels seus fills, no volia que patis una malaltia que ella estava patint. No és fàcil veure com el teu fill té el mateixos mals de caps que has tingut tu tant de temps...

Tot i això, també hem de pensar que el fet que la meva mare ja estigues familiaritzada amb la malaltia em va ajudar molt a tenir un bon control i a superar-ho de la millor manera possible. En conclusió que si algú de vosaltres té diabetis i ha tingut un fill que també en té, si us plau, no us sentiu culpables. Penseu que podeu ajudar-lo moltíssim i que en realitat ,com en el meu cas, acabaran agraint que també tinguin una mare amb diabetis. 



5 comentaris:

  1. Roger la culpabilitat és inevitable. Però si que m'ajudat molt conèixer la diabetis per poder-te ajudar , perquè si no se m'hagués fet molt dur.

    Estic contentissima de tu. T'estimo molt .

    ResponElimina
  2. Excelente aportación, ya te lo he dicho en alguna ocasión, es muy bueno lo que haces, divulgando información al respecto de esta enfermedad, pero más importante esa labor casi terapeútica que logras con tus escritos. Es entrañable que expongas tus vivencias y dones esa sincera empatia sobre el problema, que visto desde tu criterio, creo que ayuda y mucho. Saludos desde esta orilla no tan lejos de la tuya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias de nuevo por tu comentario Clarisa, porque creo que hasta los pequeños problemas si se ven con un poco de optimiso, pueden benefiarnos a todos un poco.

      Elimina
  3. Està súper bé el Bloc! Molt bona feina! :)

    ResponElimina