Avui toca festa!!

Tan a les persones amb diabetis com a tothom, ens agrada sortir de marxa, i un cop més la diabetis no és un problema sempre que es sàpiga controlar.

Primer hem de saber que si anem de festa segurament caminarem i ballarem durant la nit, per això sempre és recomanable afegir un suplement d'hidrats de carboni al sopar. 

Segurament també quan sortim de festa consumirem alcohol  (En principi, si tenim més de 18 anys) i hem de saber que l'alcohol és una beguda que té la capacitat de fer baixar el sucre. Per tant, sempre es preferible prendre cubates amb begudes ensucrades (sucs, Coca-Cola, llima....) i així compensar els nivells de sucre. També hem de recordar que els xupitos en ser alcohol pur a més de ser una causa molt habitual de borratxeres també ens pot fer baixar el sucre.

També s'ha de tenir en compte que els símptomes d'una borratxera i els d'una hipoglucèmia són semblants estigueu ALERTA!!

Tractament d'una hipoglucèmia

1 ª Fase: En notar els primers símptomes s'ha de prendre aliments que continguin hidrats de carboni d'absorció ràpida, que no portin al seu torn greixos ni proteïnes com 1/2 bas de suc de refresc o un sobre de sucre.

Per exemple:
- Glucosa (comprimits de glucosport)
- Sucre
- Suc de fruita
- Refrescos ensucrats 

 
2 ª Fase: S'han de prendre aliments que continguin hidrats de carboni d'absorció lenta, així s'evitarà que la hipoglucèmia aparegui de nou.

Per exemple:
- Pa
- Torrades
- Galetes.

O bé, caldrà avançar l'hores dels àpats si aquestes estan properes.

 Si es perd el coneixement en aquest cas MAI s'han de donar aliments ni begudes, només està indicat administrar Glucagó a la cuixa (si es disposa), mentre no arribi assistència
especialitzada o familiars. 

Símptomes de la hipoglucèmia

En les primeres fases de la hipoglucèmia els símptomes més comuns que es solen notar és una sensació de fam, intranquil·litat, formigueig als dits i als llavis, sudoració freda, malsons, cansament en aixecar, dolor abdominal, mal de cap, plor inexplicable en els més petits i, és possible que apareguin palpitacions. Aquests símptomes són signes d'alarma del cos perquè es prenguin aliments ensucrats. Si no es fa res per solucionar el problema o si el pacient no sent aquests símptomes començaran a aparèixer dificultat en la parla, canvis en el comportament i es pot arribar fins a l'aparició de convulsions, pèrdua de consciència i coma.

La rapidesa de l'evolució dels símptomes varia en cada pacient, sent en uns més ràpida i en altres més lenta

En el meu cas, jo acostumo a notar formigueig els dits i als llavis, visió borrosa, petits tremolors, lleus palpitacions i curiosament una estranya sensació que no sóc capaç de descriure, però que sempre m'indica quant tinc una hipoglucèmia.

I vosaltres quins símptomes noteu?

Lluna de mel

Al començament de la diabetis, després del diagnòstic, el pàncrees gairebé no segrega insulina i se'n necessiten quantitats elevades per tal de controlar els nivells alts de glucèmia. Un cop iniciat el tractament amb insulina, la sensibilitat es recupera ràpidament i, després d'un curt període de temps, les dosis es poden reduir considerablement. A més, el fet d'haver normalitzat els nivells de glucèmia fa que les cèl·lules beta tornin a produir insulina, la qual cosa encara contribueix a fer que es necessiti menys quantitat d'insulina, la qual cosa encara contribueix a fer que es necessiti meys quantitat d'insulina. Quan les dosis d'insulina són molt baixes es diu que s'ha entrat en fase de remissió o "lluna de mel"

La "lluna de mel", tot i que variable entre diferents persones, acostuma a durar de 3 a 6 mesos, en alguns casos fins a 1 any. El fet que només es necessitin unes quantes unitats d'insulina pot fer pensar que la diabetis ha desaparegut, però aquest no és mai el cas. La remissió que s'observa és parcial i transitòria. Habitualment no es retira la insulina, malgrat que les necessitats siguin molt baixes. Es considera que fins i tot petites dosis contribueixen a mantenir actives les cèl·lules beta i d'aquesta manera es perlloga la "lluna de mel".

Durant "la lluna de mel" cal continuar fent-se les autoanàlisis de glucèmia  per tal de detectar precoçment el moment en què les necessitats d'insulina tornen a augmentar.

BTT a Montnegre

7:35 -> 119 mg/dl (5 unitats de insulina)  
1 Gelatina, 1 iogurt ensucrat amb panses i 20g de cereals integrals

Distància: 34,53km (Ruta de les Gavarres)
Duració: 2:14:43
Durant el recorregut: 1L de beguda isotònica

12:45-> 150mg/dl

Observacions: Avui no he tingut problemes amb el sucre, l'he tingut a nivells adequats, això significa que durant aquestes llargues estones de BTT cal assegurar i ficar poques dosis d'insulina i anar hidratant amb begudes ensucrades, per tal d'evitar una baixada imprevista. Com sempre, em baixaré les dosis d'insulina del següent àpat perquè encara anirà baixant durant unes 3 hores més.

Com vaig saber que tenia diabetis

Sempre recordaré el dia que hem van trobar la diabetis, sobretot el que vaig berenar aquell dia.

Era un divendres sortint de l'acadèmia vaig anar al supermercat del costat de casa on feien una oferta de 2 napolitanes per 1€, per descomptat no m'hi vaig poder resistir, més tard quan vaig arribar a casa encara tenia una mica de gana i vaig agafar un bol de cereals i me'l vaig emplenar de "chococrispis".

Aquell dia curiosament tenia visita al metge i quan vaig arribar a la sala d'espera vaig demanar al meu pare si em podia comprar una ampolla d'aigua a la màquina. El meu pare me'n va portar una, però la seva sorpresa va ser quan s'adona que en 3 minuts ja m'havia acabat tota l'ampolla d'aigua. El meu pare sorprès i com que la meva mare era diabètica i coneixia els símptomes , ho va comentar amb  l' infermera i aquesta em va punxar el dit per mirar  el sucre que tenia  a la sang. Un cop fet el control l'aparell marcava 540mg/dl, per descomptat van repetir la prova i després em marcava 560mg/dl quan van acabar el meu pare em va portar al Hospital on allà vaig tenir que punxar-me insulina per primer cop.

I vosaltres com ho vareu saber?

L'espartà un dolç verí?

Com a diabètics segur que hem buscat productes que poguessin donar-nos dolçor, però que no pugessin el sucre.

El primer que vaig provar jo va ser la sacarina, però malauradament era poc pràctic, perquè només la venien en petits sobres i era cansat haver d'anar obrint tota l'estona aquest sobres, més tard vaig provar un altre producte anomenat Espartà que també provocava aquest sabor de dolçor i aquest cop en pots grans.

La meva felicitat no va durar gaire, ja que després vaig veure un documental que emetien a TV3:  Sense ficció; Què mengem? on parlaven de l'Esparta i dels seva toxicitat a llarg termini.

Deixo el link a continuació i un breu resum.

 http://www.tv3.cat/videos/4106739

L'Espartà (E-951) esta format per dos aminoàcids i va ser descobert el 1965 com a un eficaç substitut del sucre, però uns anys després de la seva comercialització, uns investigadors dels Estat Units van afirmar que l'Espartà pot causa malalties a llarg termini com disfuncions sexuals, ceguera, asma, depressió, insomni i poder la més greu de totes, tumors cerebrals. Tanmateix l'Espartà també ha sigut el producte més analitzat de la història, però segueix havent-hi controvèrsies sobre si es segur o no. També s'ha de tenir en compte que l'Espartà va crear beneficis de 9 bilions de dòlars a l'empresa i això podria ser raó de més per intentar amagar-nos la veritat.

I vosaltres que en penseu?