Per mi, la que es mereix una explicació més detallada i concreta és aquesta última: la xerrada ¨psicològica¨. Doncs us asseguro que ho val.
Es van fer dos grups assegurant-se que cada nen es trobés amb els seus millors amics dels campaments. Un cop fet els dos grups; un grup anava a una sala reservada amb taules i cadires mentre que l'altre grup tenia temps lliure i piscina.
Al principi de l'activitat, la psicòloga, va fer una breu introducció i tot seguit repartia una fitxa a cada nen. En les fitxes hi havia 3 grups de diferents situacions; la família, la vida social i l'autocontrol de la diabetis. Un cop repartides les fitxes, el nen havia d'escriure quina emoció li generava cada situació i si volia, el perquè li produïa aquest sentiment. Situacions com: punxar-se el dit, explicar als seus amics o a la seva parella que tenen diabetis, que els pares preguntin a quant estan de sucre, fer exercici, etc.
A més a més, tenien penjats uns pòsters on es podia observar cada sensació amb una breu explicació, per tal de facilitar la seva elecció.
Un cop ja havien identificat quines emocions experimentaven amb cada situació, van agrupar cada estat amb la emoció que els hi produïa per tal d'esbrinar quines sensacions experimentaven més habitualment. Tot seguit, analitzaven el perquè d'aquella sensació i poc a poc eren capaços d'expressar els seus sentiments davant dels seus amics i donar-se suport entre ells.
Va ser una experiència molt intensa, on inclús van fer caure llàgrimes a nens i adults. Realment puc assegurar que va ser molt beneficiós per a tots. Gràcies a trobar-se en un ambient tan confortable amb els seus amics, l'activitat va permetre que s’expressessin moltes angoixes i es desfoguessin.
Des del meu punt de vista, la xerrada ¨psicològica¨va ser un bon canvi de la típica xerrada mèdica, on en comptes d'explicar un nou ¨rollo¨sobre la diabetis, es va optar per aprendre a gestionar les emocions i a curar-se d'una forma més interna: la d'estar millor amb un mateix.
Molt interessant I EMOTIU aquest article que has escrit Roger.
ResponEliminaEnhorabona pel teu bloc, és un punt de suport on aprendre coses que no apareixen sovint sobre la Diabetis, l'experiència del pacient. :) Gràcies.
Una abraçada,
Àngels Pallàs
Gràcies a tu Àngels! Sempre són benvinguts els teus comentaris!!
EliminaUna forta abraçada
Gràcies per aquest blog tan interessant i que sempre ens posa al dia de tot el que pot ajudar les persones amb diabetis.
ResponEliminaEm sembla una gran idea això de les cartolines per identificar les emocions i poder-ne parlar els uns amb els altres.
Sí, el treball de la psicòloga Gemma Peralta va ser molt interessant i enriquidor. Tenir les emocions en imatges va ajudar molt. Esperem que torni a participar l'any que ve!
EliminaMoltes gràcies per comentar
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGerard que maco el que has publicat del taller de Salut emocional!!. M´ha emocionat. Estic segura que l´efecte d´aquests tipus d´intervencions seràn eficaces. Jo enacara el tinc molt al cap. Va ser una experiència increible!!!.Un petó fort Gemma Peralta
ResponEliminaHola Gemma!
EliminaM'alegro moltíssim que t'hagi agradat, a mi també em va encantar haver-te conegut i com vas realitzar el taller. El tracte de les emocions és un tema que no es fa massa i jo també crec que és molt important, tant com saber controlar la diabetis.
Una abraçada!!
Hola Roger,
ResponEliminaContacto amb tu de part de la Gemma.
Estic organitzant una Jornada de l,'ADC a l'octubre i volia preguntar-te si estaries interessat en participar-hi.
Et deixo el meu correo per comunicar-nos
eulaliafiguerolamar@gmail.com
gràcies !
Hola Eulàlia
EliminaMoltes gràcies! Ja he rebut el correu, m'interessa molt participar-hi, en breus te'l responc
Fins ara!