Per mi, la que es mereix una explicació més detallada i concreta és aquesta última: la xerrada ¨psicològica¨. Doncs us asseguro que ho val.
Es van fer dos grups assegurant-se que cada nen es trobés amb els seus millors amics dels campaments. Un cop fet els dos grups; un grup anava a una sala reservada amb taules i cadires mentre que l'altre grup tenia temps lliure i piscina.
Al principi de l'activitat, la psicòloga, va fer una breu introducció i tot seguit repartia una fitxa a cada nen. En les fitxes hi havia 3 grups de diferents situacions; la família, la vida social i l'autocontrol de la diabetis. Un cop repartides les fitxes, el nen havia d'escriure quina emoció li generava cada situació i si volia, el perquè li produïa aquest sentiment. Situacions com: punxar-se el dit, explicar als seus amics o a la seva parella que tenen diabetis, que els pares preguntin a quant estan de sucre, fer exercici, etc.
A més a més, tenien penjats uns pòsters on es podia observar cada sensació amb una breu explicació, per tal de facilitar la seva elecció.
Un cop ja havien identificat quines emocions experimentaven amb cada situació, van agrupar cada estat amb la emoció que els hi produïa per tal d'esbrinar quines sensacions experimentaven més habitualment. Tot seguit, analitzaven el perquè d'aquella sensació i poc a poc eren capaços d'expressar els seus sentiments davant dels seus amics i donar-se suport entre ells.
Va ser una experiència molt intensa, on inclús van fer caure llàgrimes a nens i adults. Realment puc assegurar que va ser molt beneficiós per a tots. Gràcies a trobar-se en un ambient tan confortable amb els seus amics, l'activitat va permetre que s’expressessin moltes angoixes i es desfoguessin.
Des del meu punt de vista, la xerrada ¨psicològica¨va ser un bon canvi de la típica xerrada mèdica, on en comptes d'explicar un nou ¨rollo¨sobre la diabetis, es va optar per aprendre a gestionar les emocions i a curar-se d'una forma més interna: la d'estar millor amb un mateix.
