18 de juny 2013

Viatjar amb la diabetis

L’estiu s’acosta i les ganes de que vinguin les vacances estan en augment i amb elles les ganes de viatjar! Però nosaltres  hem de tenir en compte que en aquest viatge ens acompanya la diabetis i per això hem d’anar ben preparats i  hem de tenir en compte un seguit de coses:

  • La durada del desplaçament.
  • Les alteracions en l’horari de les ingestes i de l’administració d’insulina.
  • Possibles canvis  també en l’aliment i disponibilitat d'aquest.
  • La targeta sanitària i la disponibilitat d'atenció mèdica.
  • El tipus d’activitat que farem.
  • Per a determinats països rebre les vacunes oportunes.

Què hem de portar?

  • Preparar la documentació adequada: una assegurança mèdica de trasllat  amb un informe mèdic segons per on viatgem.
  • Portar en una bossa de mà:
  • Alguns sucs i galetes per si tenim una baixada de sucre.
  • Tot el que necessitem pel control diari i per imprevistos (insulines, aparell, tires, agulles...).

I per últim no ens hem d’oblidar de portar moltes ganes de passar-nos-ho bé, de saber que podem fer qualsevol viatge (sobretot si és de fi de curs)  i tenir unes vacances inoblidables!!



1 de juny 2013

Una diabetis poc assegurada

Les assegurances (siguin d'assistència sanitària o de caràcter general) generen un greu problema. Ja que estan en una situació quasi monopolista. Doncs ens prohibeixen l'accés o ens fan pagar un prima extraordinàriament alta que moltes persones no es poden permetre. 

Qui ho gestiona són empreses de règim privat, i moltes d'elles amb afany de lucre, que donen per suposat que una persona amb diabetis és “deficitària" per les proves que hem de realitzar, cosa que justifica que ens facin pagar primes molt més altes o, fins i tot, que no s'acceptin peticions d'ingrés fetes per persones amb diabetis.

Per la qual cosa si en el qüestionari previ de salut digem que tenim diabetis no ens volen, i si no ho diguem ens poden denegar la cobertura sanitària per haver amagat informació. Això quan la sanitat pública cada vegada funciona pitjor i les llistes d’espera són alarmants.

Les administracions públiques haurien d'intervenir per acabar amb aquesta discriminació i injustícia i fer entendre als responsables de les empreses asseguradores que la idea clàssica del que és una persona amb diabetis, ha estat superada àmpliament.


Voldria donar les gràcies en Jaume Oriell i Coromines, advocat de l'ADC, ja que és ell qui m'ha fet unes breus concideracions sobre aquest tema.