25 de maig 2013

Compartir la diabetis

Hi ha un moment en la teva vida en que has de prendre una decisió: aprendre a compartir la diabetis amb els altres o separar-la.

És a dir, per mi hi han dos tipus de persones, les que intenten ocultar a tothom que tenen  la diabetis - s’amaguen sempre per punxar-se i intenten  passar el màxim de desapercebuts, no comenten a ningú la seva malaltia -  i en canvi hi ha els que no tenen por d’ensenyar el que realment són, aquells que no els importa dir que tenen diabetis i no s’amaguen de res. A primera vista la gent podria pensar que és molt millor i fàcil ser dels que accepten la diabetis. 


No obstant això,  és molt difícil, doncs vivim en un món on tenir diabetis no és gens fàcil, on som discriminats per fer segons quines feines, on la gent es fa una errònia idea del que realment és la diabetis, la por de que dir que tens diabetis pugui perjudicar la teva relació amb la teva parella, etc... Per aquests motius i molts d’altres, molta gent intenta separar la diabetis de la societat i intenta aïllar-la.

Jo mateix al principi d’agafar la diabetis em costava parlar d’això amb els altres, fins i tot amb els meus amics i familiars, a més també havies de dir-ho al professorat de la teva escola i als teus companys i dir-ho no resultava gens fàcil, perquè en realitat l’únic que a tu realment t’importa és que et tractin igual que qualsevol altre persona.


Sempre que sentia la paraula “diabetis” notava una sensació incòmoda... però si realment no hagués aconseguit unir íntimament la diabetis amb la meva vida social avui no estaria escrivint en aquests instants. Per això animo  a tots els que tinguin diabetis a perdre aquesta por, i a intentar superar-la i a compartir-la.




18 de maig 2013

Una nova vacuna per a la diabetis provada en ratolins

Un equip d'investigadors de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona ha aconseguit prevenir la diabetis tipus 1 en ratolins, gràcies a una vacuna creada amb cèl•lules del sistema immunitari del mateix l'animal. Tot i que queda molta recerca per fer, la troballa és un pas important en el desenvolupament d'una vacuna efectiva contra la diabetis.

Els investigadors de Can Ruti han ideat una vacuna extraient cèl•lules del sistema immunitari dels ratolins i modificant-les perquè que quan les tornin a introduir en l'animal aturin el procés que provoca la diabetis.

La teràpia consisteix en extreure, modificar i reintroduir un tipus de cèl·lules del sistema immunitari, les dendrítiques, per evitar la destrucció de les cèl·lules beta. Així, les cèl•lules dendrítiques poden frenar la destrucció de les cèl·lules productores d'insulina, ja que hem de recordar que la diabetis és una malaltia autoimmunitària on el nostre sistema immunitari ataca les nostres pròpies cèl·lules.

Durant els pròxims tres anys els investigadors continuaran treballant per perfeccionar aquesta teràpia i constatar si, com intueixen, també podria ser útil per a altres malalties autoimmunes com l'esclerosi múltiple o l'artritis reumatoide. També s'ha de veure si els resultats positius en ratolins es confirmen en persones.

Ens podem sentir orgullosos, doncs aquí la feina mai s’atura. Des de que tinc el blog cada vegada que he de posar una entrada sobre un descobriment més per la cura de la diabetis em sento totalment satisfet. Encara que s’ha de continuar investigant i esperar anys de proves, però com a mínim ens serveix per recordar que darrera nostre hi han molts d’investigadors treballant per això i només puc pensar en seguir endavant!!


http://www.324.cat/noticia/2116293/societat/Investigadors-de-Can-Ruti-aconsegueix-una-vacuna-per-prevenir-la-diabetis-tipus-1-en-ratolins


10 de maig 2013

Dia del Finalista

La setmana passada a l’escola La Salle Girona, on estic fent el 2n de Batxillerat Científic, vam celebrar el Finalista i em van donar la Menció Honorífica pel meu treball de recerca: El nen de sucre, és a dir pel meu blog.

I voldria aprofitar per donar les gràcies a tots el que m’han ajudat i m’han donat ànims per continuar:
  • Als meus tutors (Mònica Breto, Laura Mach i la Núria Giribets) i professors
  • Al meu doctor, el Dr. Esteve i la meva educadora la Lidia Casellas
  • A la meva família
  • A la Núria Pi (responsable de la delegació de l’ADC de les Comarques Gironines) i en Jaume Oriell (President de l’ADC)
 I per tots aquell que han compartit entrades meves en els seus blogs i pel Google:



 I per descomptat els seguidors del blog i de tots vosaltres que manteniu en vida el blog.

També vull aprofitar per comentar que malauradament no podré fer una entrada per setmana degut a que estic amb exàmens finals i s’acosta la selectivitat i a més hi haurà el viatge de fi de curs..., però el blog continuarà com sempre.



4 de maig 2013

El descobriment de la insulina

Nicolae Paulescu, professor de fisiologia de la Universitat de Medicina i Farmàcia de Bucarest, va ser el primer científic que va aconseguir aïllar la insulina, la qual va anomenar “pancrein”, però no en va resultar cap ús clínic.

Va ser més tard amb el mètode de Banting dissenyat per Frederick Banting i Charles Best, que van saber trobar un ús clínic. Amb aquest mètode d’aïllament de la insulina i de subministració a un gos, va poder fer mantenir aquell gos, que no podia produir insulina, en vida durant tot un estiu gràcies als extractes, que contenien insulina, que li disminuïen els nivells de glucosa en sang.

L'onze de gener de 1922, Leonard Thompson, un diabètic de catorze anys que s'estava morint a l'Hospital General de Toronto, va rebre la primera injecció d'insulina. Com que l'extracte era força impur, Thompson va experimentar una reacció al·lèrgica severa i les següents injeccions van ser cancel·lades. Durant els dotze dies següents, Collip va treballar de forma exhaustiva per millorar l'extracte de pàncrees, i el dia 23 es va injectar la segona dosis, que va tenir un èxit rotund, no només perquè no hi van aparèixer efectes adversos, sinó perquè van aconseguir eliminar completament la glicosúria pròpia de la diabetis.

Els nens que morien de cetoacidosi diabètica es mantenien en grans sales, la majoria d'ells en estat de coma, mentre els familiars esperaven la mort inevitable. Banting, Best i Collip, però, en un dels moments més dramàtics de la medicina, van anar llit per llit d'una sala injectant el nou extracte purificat. Abans que arribessin a injectar la dosis a l'últim nen que s'estava morint, els primers ja van començar a despertar-se del coma.

La insulina purificada provinent de fonts animals va ser l'únic tipus d'insulina disponible pels diabètics fins que la recerca mèdica va avançar en el camp de la genètica.
Actualment, la insulina “humana” biosintètica es fabrica per a ús clínic generalitzat mitjançant la utilització de tècniques d'enginyeria genètica que es basen en la tecnologia de l'ADN recombinat. Recentment, els investigadors han aconseguit introduir el gen de la insulina en plantes per tal de produir-hi l'hormona i es preveu que aquesta tècnica redueixi els costos de producció.

D'aquí espero que es reflexioni sobre la importancia que té la investigació i la recerca, perqué es pugui continuar investigant aquí i es deixi de retallar els  pocs ajuts que dóna l'Estat.