Població amb diabetis

El nombre de persones amb diabetis tant de tipus 1 com de tipus 2 al món ha assolit proporcions epidèmiques des de fa anys.

El nombre d'adults amb diabetis a nivell mundial en 1995 va ser estimat en 135 milions, que equival al 4% de la població total d'adults, en l'any 2010 va ser de 285 milions (6,4%), i l'any 2030 la projecció és de 439 milions (7,7%). Aquesta informació sobre la prevalença de diabetis prové d'estudis epidemiològics patrocinats per la Federació Internacional de Diabetis, l'Organització Mundial de la Salut i institucions acadèmiques.

Un aspecte important de les enquestes sobre prevalença de diabetis és que les enquestes inclouen casos amb diagnòstic previ i casos que es descobreixen en mesurar la glucosa en sang durant l'enquesta. En aquests estudis, 50% de les persones amb diabetis no sabien que patien de la malaltia fins que van participar en les enquestes.

Els factors de risc més importants són la vida sedentària, una dieta no saludable, i la sobrecàrrega i l'obesitat.

En els països occidentals, la DM1 es considera la segona malaltia crònica més freqüent a la infància i l’adolescència després de l’asma. El risc d’esdevenir diabètic tipus 1 varia molt d’un país a un altre. Els països escandinaus tenen la incidència més alta del món. En canvi, a la Xina i al Japó la incidència és molt baixa. Es desconeixen les causes d’aquesta gran variació geogràfica, que podria estar relacionada amb factors culturals o ambientals.

A Catalunya, cada any es diagnostica a 120-130 persones de menys de 14 anys, i al voltant de 150 entre 15 i 29 anys. Això suposa 13 casos nous a l’any per 100.000 habitants. Catalunya presenta una incidència mitjana en el conjunt dels països europeus.

 

Al mapa següent es mostren les incidències de la DM1 en els diversos països d’Europa.

Manifestació de la diabetis

Apareix per l'acumulació de grans quantitats de glucosa a la sang per culpa de no tenir insulina. Aquesta elevació de glucosa a la sang s'anomena Hiperglucèmia.

1. Manca de carburant a l'interior de les cèl·lules.
2. Presència de glucosa en la orina (glucosúria).
3. Per eliminar la glucosa de la sang s'ha de dissoldre en grans quantitats d'aigua, per aquesta raó s'orina molts de cops i en grans quantitats (poliúria).
4. Deshidratació progressiva i per compensar la pèrdua d'aigua en la orina, és té molta set i a de veure molta aigua (polidípsia).
5. Al no poder utilitzar la glucosa, les cèl·lules reclamant aquesta energia tractant de compensar-ho amb l'augment de la quantitat d'aliment ingerit, provocant un increment de l'apetit (polifàgia).
6. Les cèl·lules al no rebre la glucosa, necessiten una altre font d'energia que obtenen dels greixos i el rebuig d'aquesta energia són els cossos cetònics que s'eliminen per l'orina (cetoacidosi).

Degut a tot això el cos no és té prou energia i provoca la mobilització de les seves energies de reserva i per això la persona s'aprima i es cansa més fàcilment.

Tots aquests símptomes fan sospitar l'existència d'una diabetis, però primer s'ha de confirmar amb un anàlisis de la glucosa de la sang i de l'orina.

Un cop diagnosticat s'ha de començar immediatament el tractament amb insulina.