Freestyle libre de cost!

Fa uns mesos, estic convençut que molta gent ja ho sap, va sortir un nou producte que facilita la vida a les persones amb diabetis. El producte al qual em refereixo és el freestyle libre. Un mesurador del sucre que funciona sense haver-te de punxar el dit.

Aquí us deixo el link per si voleu més informació:
http://www.freestylelibre.es/

Com que és un producte molt nou i original m’he animat a fer una entrada per donar la meva opinió sobre aquest nou mesurador. Abans de continuar, vull avisar que no he tingut l’oportunitat d’utilitzar aquest producte. Únicament puc parlar de les experiències d’amistats i pel que he pogut anar sentint del que comenta la gent.
Com tot producte té coses bones i d’altres que es poden millorar.

AVANTATGES

• El principal avantatge, a diferència d’un mesurador corrent, és que només cal utilitzar un sensor que el pots enganxar al braç, tot seguit, passar el lector per sobre i automàticament et dirà el valor de la teva glucosa actual. És molt útil per aquelles persones que realitzen feines que dificulten l’acció de punxar-se el dit o que simplement necessiten fer-se més controls per assegurar-se de no tenir una baixada de sucre.
• Ajuda molt a les persones  esportistes, ja que poden mirar-se el dit sense pràcticament aturar la seva activitat.
• Permet saber amb un segon, la fletxa de tendència de la glucosa, si tendeix a augmentar els nivells de sucre o a disminuir.

 
DESAVANTATGES

• És molt important posar bé el sensor i que no es caigui ni es tregui. Perquè si no, el sensor perd la seva utilitat i s’ha de canviar. El que suposa comprar-ne un de nou.
• Malgrat que asseguren que es pot fer qualsevol activitat amb el sensor col·locat, no és 100% segur que no s’acabi extraviant o traient.
• Per mi, el desavantatge més important és el preu... El lector costa 59.90€ i cada sensor també  costa 59,90€, però només duren dues setmanes.  És a dir, suposa una despesa de 119,80€ al mes per obtenir els sensors.  En la meva opinió, és un preu que no tothom està disposat a pagar o que no es pot permetre.

No obstant, si calculem el cost de les tires reactives que utilitzem per saber la glucosa de la sang, tenen un cost de 1€ per tira. És a dir, per una mitjana de 5 tires al dia que pot gastar una persona amb diabetis, la Seguretat Social es gasta uns  150€ al mes per persona amb diabetis.

A primera vista podem comprovar com el cost dels sensors del freestyle acaba sent més baix que el de les tires reactives, a més estem parlant d’un sistema molt més pràctic, és un sistema que facilita en gran mesura el tractament de la diabetis i permet tenir millors resultats en el nivell de sucre de la sang.

És per això, que hi ha una campanya per demanar que el freestyle libre entri per la seguretat socia, ja que actualment si es vol disposar dels sensors, els has de pagar de la teva pròpia butxaca.

https://www.change.org/p/ministerio-de-sanidad-incluyan-el-medidor-de-glucosa-sin-pinchazos-para-diab%C3%A9ticos-en-la-seguridad-social#_blank

Esperem que poguem conscienciar a la gent i que Abbot, l’empresa creadora del freestyle  libre permeti arribar aquest gran producte a tothom.

En conclusió, el freesstyle libre és un mesurador molt avançat i pràctic que podria facilitar enormement  un bon control de la diabetis. Però malgrat això crec que sembla encara massa un “prototip”, haurien de millorar coses i sobretot trobar una manera perquè els sensors acabin entrant dins de la Seguretat Socials per poder-los fer arribar a tota la gent.

Timesulin

Les petites idees..., les petites idees són les que mouen aquest MÓN i òbviament en el món de la diabetis no anava a ser diferent! Doncs m’estic adonant que cada vegada hi ha més i més idees que ens ajuden a la nostre lluita constant, ja sigui fent aplicacions pel mòbil, nous descobriments o la creació d’eines que ens faciliten el control.

No hem de centrar el progrés de la diabetis únicament en si han trobat la cura o no, perquè s’han descobert coses que no ens curen la malaltia però si ens ajuden a portar-la millor.

Avui m’agradaria referir-me a un objecte que pot ser molt útil, segurament potser molts de vosaltres ja el coneixereu, el Timesulin es tracta d’un tap pels nostres bolígrafs d’insulina que ens marca el temps que ha passat des de la teva última punxada i crec que pot ajudar moltíssim ja que algunes vegades a més d’un li ha passat que no se’n recorda de si s’ha injectat la insulina o no. I a més aquest taps es poden trobar per molts tipus d'insulina.

Podeu trobar aquest tap en la web que us poso a continuació:

http://www.sweetcasediabetes.com/es/7-timesulin

O a l’ADC de les Comarques Gironines i a la de Barcelona

I voldria donar les gràcies a Miquel Garriga que és els que ens facilita aquest taps i em va permetre conèixer sobre aquesta innovació.

Els sensors de glucosa

Fa poc gràcies a una conferència que es feia a l’ADC de comarques gironines sobre els nous avenços sobre la diabetis vaig poder-me informar una mica sobre aquest tema. El que més em va agradar és saber que en aquests instants hi ha milers de persones investigant noves formes de regular millor la diabetis, nous tipus de medicaments i com d'una vegada per totes eradicar la malaltia. Però desgraciadament sempre es troben amb un problema i és que malauradament per falta de pressupost han de deixar les  investigacions inacabades o degut a l'elevat preu que representa fer-les no les poden dur a terme.

En la conferència es va parlar de diversos temes, però en aquesta entrada m’agradaria destacar-ne una, els sensors de glucosa.

Els sensors de glucosa són uns aparells que es posen al teixit subcutani de l’abdomen i marquen el nivells de glucosa constantment, fins i tot fan que soni una alarma quant detecta glucèmies altes o baixes. Cal recordar que no es tracta d'una bomba d'insulina, sinó d'un sensor que indica els nivells de glucosa en cada moment perquè està sempre connectat al cos, sembla un aparell molt útil per a la gent amb diabetis, però desgraciadament sempre hi ha inconvenients, només és pot utilitzar per persones majors d’edat (+18 anys) i un sensor com aquest és obvi que seria molt més important per nens petits que encara no són capaços de notar quan estan baixos de sucre. I a més, com sempre passa amb les noves tecnologies, el preu sol ser molt desmesurat. L'aparell costa 1300€, i el sensor 80€. A més el sensor s’ha de canviar cada 8 o 10 dies, la qual cosa implica 2920€ a l'any en sensors...

Uns preus excessius per una època de retallades, que provoca que aquests nous avenços només estiguin a l'abast d'una minoria que s'ho pot permetre i és injust, doncs la diabetis ens afecta a tots per igual i no distingeix de classes.

En definitiva sembla molt complicat que les empreses treguin al mercat productes eficients i competitius amb el preu. Com sempre només ens queda esperar que puguin anar millorant els productes i abaratint els costos de producció. Però no ens hem de preocupar, doncs les persones amb diabetis ja estem acostumades a esperar...

Una nova vacuna per a la diabetis provada en ratolins

Un equip d'investigadors de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona ha aconseguit prevenir la diabetis tipus 1 en ratolins, gràcies a una vacuna creada amb cèl•lules del sistema immunitari del mateix l'animal. Tot i que queda molta recerca per fer, la troballa és un pas important en el desenvolupament d'una vacuna efectiva contra la diabetis.

Els investigadors de Can Ruti han ideat una vacuna extraient cèl•lules del sistema immunitari dels ratolins i modificant-les perquè que quan les tornin a introduir en l'animal aturin el procés que provoca la diabetis.

La teràpia consisteix en extreure, modificar i reintroduir un tipus de cèl·lules del sistema immunitari, les dendrítiques, per evitar la destrucció de les cèl·lules beta. Així, les cèl•lules dendrítiques poden frenar la destrucció de les cèl·lules productores d'insulina, ja que hem de recordar que la diabetis és una malaltia autoimmunitària on el nostre sistema immunitari ataca les nostres pròpies cèl·lules.

Durant els pròxims tres anys els investigadors continuaran treballant per perfeccionar aquesta teràpia i constatar si, com intueixen, també podria ser útil per a altres malalties autoimmunes com l'esclerosi múltiple o l'artritis reumatoide. També s'ha de veure si els resultats positius en ratolins es confirmen en persones.

Ens podem sentir orgullosos, doncs aquí la feina mai s’atura. Des de que tinc el blog cada vegada que he de posar una entrada sobre un descobriment més per la cura de la diabetis em sento totalment satisfet. Encara que s’ha de continuar investigant i esperar anys de proves, però com a mínim ens serveix per recordar que darrera nostre hi han molts d’investigadors treballant per això i només puc pensar en seguir endavant!!

http://www.324.cat/noticia/2116293/societat/Investigadors-de-Can-Ruti-aconsegueix-una-vacuna-per-prevenir-la-diabetis-tipus-1-en-ratolins

La cura en gossos amb diabetis de tipus 1, quan falta per a la cura en humans?

Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha aconseguit curar completament la diabetis de tipus 1 en gossos mitjançant una única sessió de teràpia gènica. És la primera vegada que s'aconsegueix curar aquesta malaltia en animals grans i això posa la base perquè en un futur es pugui traslladar la teràpia a humans. Aquesta consisteix en una sola sessió de diverses injeccions de vectors de teràpia gènica a les potes del gos.

La teràpia gènica consisteix en introduir els gens d'una persona sana a un vector (virus no patògens on se l'hi ha introduït el gen que ens interessa) que un cop s'injecta a l'individu malalt, substituirà els gens defectuosos pels gens en bon estat, de la persona sana.

L'estudi s'ha publicat a la revista Diabetis i ha estat dirigit per la professora Fàtima Bosch. El seguiment als animals s'ha fet durant més de quatre anys en alguns exemplars i en cap cas han reaparegut els símptomes de la malaltia.

 
Teràpia poc invasiva
La teràpia és molt poc invasiva i consisteix en una sola sessió de diverses injeccions amb agulles senzilles –com les que s'utilitzen en tractament d'estètica–, a través de les quals s'introdueixen vectors de teràpia gènica per expressar el gen de la insulina i el de la glucoquinasa, aquest últim per actuar com a regulador de la captació de glucosa en sang. Quan els dos gens actuen simultàniament, fan la funció de “sensor de glucosa” i s'aconsegueix una regulació automàtica de la captació de glucosa de la sang i es redueix l'excés de glucosa associat a la malaltia, conegut com hiperglucèmia diabètica. És un tractament segur i efectiu.

Link de la notícia 

Un pas més per la cura de la diabetis?

Fa poc s'ha fet uns dels descobriment més importants del genoma que podria ajudar a trobar cures pel càncer i per la diabetis.

 L'“ADN porqueria” fa redefinir el genoma humà

La part de la seqüència genètica que es creia inútil és en realitat un tauler de comandament que determina com i quan s'activen els gens.

La troballa permetrà combatre més bé certes malalties.

Birney, Hubbard i Guigó, els investigadors principals, en la presentació dels resultats que es va fer ahir a Londres. Foto: EFE.                      

Quan fa una dècada es va seqüència el genoma humà, els científics van anunciar que només un 2% contenia gens útils que codificaven proteïnes. La resta, aparentment, no tenia cap funció i en van dir (precipitadament) “ADN porqueria”. Ara caldrà buscar una nova denominació per a aquesta zona fosca, ja que un consorci internacional, amb participació catalana, ha descobert que, en realitat, és allà on se situa un gran tauler de control amb quatre milions d'interruptors que regulen l'activitat dels gens, decidint quan i de quina manera es creen les proteïnes.

És també en aquesta zona on es determina, per exemple, quan caurà la primera dent o quan apareixeran determinades malalties. S'ha començat a traçar, doncs, un mapa detallat de la funció del genoma que ajudarà als investigadors a localitzar àrees molt específiques de recerca en trastorns de la salut. D'aquesta manera, s'obre la porta a la possibilitat d'intervenir més directament en cas de certes malalties com ara la diabetis o el càncer.

Si fins ara crèiem que només el 2% del genoma era útil, Encode ha determinat que almenys el 80% té alguna funció. El 20% restant, però, no deu ser allà per casualitat. Per això la recerca continuarà. Com diu Guigó, “el final d'un projecte és el principi d'un altre”.

Link de la notícia (El Punt Diari)

“El genoma és com l’arribada a la Lluna”