Fa
poc s'ha fet uns dels descobriment més importants del genoma que podria ajudar
a trobar cures pel càncer i per la diabetis.
L'“ADN porqueria” fa redefinir el genoma humà
La part de la seqüència genètica que es creia inútil és en realitat un tauler de comandament que determina com i quan s'activen els gens.
L'“ADN porqueria” fa redefinir el genoma humà
La part de la seqüència genètica que es creia inútil és en realitat un tauler de comandament que determina com i quan s'activen els gens.
La troballa permetrà combatre més bé certes malalties.
Birney, Hubbard i Guigó, els investigadors principals, en la presentació dels resultats que es va fer ahir a Londres. Foto: EFE.
Quan fa una dècada es va seqüència el genoma humà, els científics van anunciar que només un 2% contenia gens útils que codificaven proteïnes. La resta, aparentment, no tenia cap funció i en van dir (precipitadament) “ADN porqueria”. Ara caldrà buscar una nova denominació per a aquesta zona fosca, ja que un consorci internacional, amb participació catalana, ha descobert que, en realitat, és allà on se situa un gran tauler de control amb quatre milions d'interruptors que regulen l'activitat dels gens, decidint quan i de quina manera es creen les proteïnes.
És també en aquesta zona on es determina, per exemple, quan
caurà la primera dent o quan apareixeran determinades malalties. S'ha començat
a traçar, doncs, un mapa detallat de la funció del genoma que ajudarà als
investigadors a localitzar àrees molt específiques de recerca en trastorns de
la salut. D'aquesta manera, s'obre la porta a la possibilitat d'intervenir més
directament en cas de certes malalties com ara la diabetis o el càncer.
Si fins ara crèiem que només el 2% del genoma era útil, Encode ha determinat
que almenys el 80% té alguna funció. El 20% restant, però, no deu ser allà per
casualitat. Per això la recerca continuarà. Com diu Guigó, “el final d'un
projecte és el principi d'un altre”.
Tot aquest descubriment sobre el genoma anirá molt bé, sobretot, per aquests que faci poc que tenen la diabetis, però
ResponEliminaper aquells que fa temps que la tenim?
Primer de tot agrair el meu endocrí que ha sigut el que m'ha ajudat a donar-te una resposta i perdona per l'espera.
EliminaSegons el meu endocrí, gràcies aquest descobriment es podria realitzar una teràpia cel•lular que podria transformar les cèl•lules mare en cèl•lules beta del pàncrees i així reparar-lo.
Això podria servir per diabètics poc evolucionats, com per molt evolucionats. Malgrat tot, la cèl•lula beta és extremadament complexa i per arribar a trobar tots els mecanismes que la regulen serà molt complicat.
Bé,esperem que aquesta petita llum no s'apagui com sempre i sigui esperançadora de veritat per la cura de la diabetis. Perque quan es va fer fa anys la "Marató de TV3" senblave que haviem avançat molt però no s'ha vist reflectit en gaire res, ja que tot més o menys continua igual.
ResponElimina