Bomba d'insulina

L’administració d’insulina també es pot realitzar de manera continuada emprant un aparell anomenat bomba d'insulina 

La bomba d'insulina segrega insulina de manera basal les 24 h del dia, però aquest tractament ha de ser reforçat amb dosis d'insulina cada vegada que es menja, d'acord amb la quantitat d'aliments que es va a ingerir. 

Les bombes d'infusió actuals incorporen programes que ajuden a calcular les dosis més adequades en funció de la glucèmia del moment, els carbohidrats que es prendran i considerant els factors personals que el metge assigna a cada usuari. 

La insulina s’administra de forma contínua; per tant, és necessari tenir una connexió permanent mitjançant un tub anomenat catèter que es punxa al teixit subcutani de l’abdomen i es canvia amb una freqüència de tres dies. La bomba es porta, normalment, penjada d’un cinturó. Es pot desconnectar sempre que el pacient ho desitgi (dutxa, esport…), sempre que s’hagi pactat amb l’equip mèdic el procediment d’actuació segons l’activitat que es faci durant el temps de desconnexió. 
 
El tipus de repartiment de la insulina amb bomba permet assolir un control metabòlic mes ràpid i més estable que amb altres alternatives terapèutiques.

Quan amb les diferents pautes de tractament amb dosis múltiples d’insulina no s’aconsegueix un bon control metabòlic, la possibilitat d’utilitzar una bomba esdevé una bona alternativa.

Els beneficis del tractament amb bomba d'insulina:

• La forma més fisiològica d’administrar la insulina, que permet controlar les diferents necessitats al llarg del dia i donar més flexibilitat d’horaris i d’ingesta d’aliments.

• Una absorció més fiable de la insulina: aquest fet està lligat amb el tipus d’insulina que s’utilitza, Lispro o regular, i amb la forma d’administrar-la.

• Una disminució del riscs d’hipoglucèmies greus: practicant el mateixcontrol metabòlic, la incidència d’hipoglucèmies és superior i més greu amb dosis múltiples d’insulina que amb bomba d’infusió contínua.

 Malgrat això també té inconvenients com:

• Problemes a la pell, com ara al•lèrgies o infeccions, si no se segueixen unes normes higièniques acurades.

• Riscs de descompensació cetònica.

• El cost de les bombes i del manteniment fa que se’n limiti la recomanació i que en minvi l’acceptació per part dels possibles usuaris. No obstant això, hi ha mecanismes que faciliten l’adquisició de la bomba i del material fungible necessari.

En el meu cas, jo no utilitzo bombes d'insulina perquè les trobo del tot ineficaces, són molt cares, incomodes, i has de seguir calculant les dosis d'insulina que et vols afegir. En definitiva crec que només serveix per no haver de punxar-te tant.  

I vosaltres que en penseu??

Els primers coneixements de la diabetis

La diabetis mellitus era ja coneguda abans de l'era cristiana. En el papir d'Ebers descobert a Egipte, corresponent al segle XV abans de Crist, ja es descriuen símptomes que semblen correspondre a la diabetis.Es va escriure en un papir:  "La diabetis és un trastorn notable, i no gaire comú per l'home. Es compon per un desgast humit i fred de la carn i les extremitats per l'orina;  La secreció passa de forma habitual , pels ronyons i la bufeta. Els pacients mai deixen de veure aigua, i la descàrrega és molt incessant com una resclosa que deixar sortir l'aigua. Aquesta malaltia és crònica, i s'engendra poc a poc, encara que el pacient no sobreviu molt temps."Es coneixia comunament com la "malaltia degenerativa", ja que els pacients literalment es consumien i morien.

Els metges, com Galè i Areteo van entendre els símptomes de la malaltia, però es van quedar atònits sobre com tractar els pacients efectivament, però això no va impedir que els metges la tractessin, i ha hagut molts tractaments estranys.

En temps dels antics grecs, l'oli de roses, dàtils, codonys crus i farinetes van ser pensats per alleujar el patiment del pacient. No obstant això, hi ha una mica de sentit en aquests suggeriments. Els Codonys, per exemple, són rics en fibra i s'ha demostrat que ajuden a reduir els nivells de sucre en la sang, ja que alenteixen l'absorció de sucre. Van sorgir més idees descabellades com en el segle XVII que consistien en menjar corall vermell trencat, ametlles dolces, escurçó, carn gelatinosa i ortigues.

Fins al segle passat no es va comprovar que l'elevació de glucèmia a la sang és la principal característica de la diabetis. Va ser llavors quan es va pensar que el pàncrees devia segregar una substància capaç de regular el metabolisme del sucre.
Aquesta substància, la insulina, fou descoberta el 1921 per dos joves científics anomenats Banting i Best. Gràcies a la insulina, milers de persones de tot el món han pogut portar una vida pràcticament normal. 

Ja arriben els exàmens!!

D'aquí poc tindré exàmens i això m'ha fet pensar en com el nervis poden fer descontrolar els nostres nivells de sucre a la sang. A mi en èpoques d'exàmens els nivells de sucre se'm disparen ( també faig menys exercici) i em costa molt fer-los tornar a la normalitat, amb la complicació afegida que si em passés amb les dosis d'insulina podria fer-me venir una baixada  de sucre i em feria perdre un temps en que no estaria a la meva màxima concentració.

Els adolescents com jo estem formats de moltíssimes hormones que actuen alhora, que no només poden alterar l'estat emocional sinó  que també fan alterar el nostre sucre.

També he pogut esbrinar que a les noies quan tenen la menstruació les hormones fan que els seus nivells de glucosa també es descontrolin exageradament.

I per acabar també m'agradaria parlar sobre el que em va explicar fa poc una noia. Deia que en èpoques que estava enamorada, estava molt alterada o que en les èpoques que estava de més bon humor els seus nivells de sucre en la sang eren molt més estables.

Tot això són exemples que demostren que no només té a veure el  que menges i l'esport que fas amb els canvis dels nivells de sucre.

I a vosaltres què us fa alterar el sucre?