Diabetis a l'escola

S'ha de tenir una escolarització completament normal. La diabetis no ha de ser cap inconvenient per a un nen o jove a l’hora de desenvolupar les mateixes activitats que els seus companys (colònies, convivències, viatges de fi de curs).

Els mestres han de saber què és la diabetis, han de conèixer el problema de la hipoglucèmia i la manera de solucionar-la. També han de saber que, en ocasions, el nen o jove amb diabetis pot necessitar menjar, beure o bé orinar a deshora, durant la classe. És important que ho pugui fer sense impediments ni protagonismes. Així mateix, cal que els altres companys en sàpiguen els motius des del començament.

És convenient recomanar al jove que no amagui la seva afecció; d’altra banda, cal que els seus companys ho sàpiguen i tinguin informació adequada sobre els problemes que puguin aparèixer.

Ha de practicar exercici físic i esport igual que qualsevol noi o noia de la seva edat (a excepció, de que els nivells de sucre siguin molt alts amb acetona) .

Si es queda a dinar a l'escola no s'han de fer diferències amb el que mengen els seus companys. Els menús de l’escola s’han de revisar per una dietista (sobretot en mainada petita) per assegurar que no hi manquin o sobrepassin els hidrats de carboni.

També és bo contactar amb l’associació de diabetis més propera, on es trobarà l’assessorament adequat i fins i tot gent especialitzada en el tema que pot fer xerrades als alumnes i professors sobre la diabetis o acompanyaments en els menjadors i sortides escolars de la mainada petita.

En el meu cas, jo no vaig tenir gaires  problemes, si que algunes vegades, alguns companys van fer alguna “gracieta” quan bevia un suc o  menjava a classe i em molestava una mica, però va ser al principi de tenir la diabetis i també vaig aprendre a no donar-li gaire  importància.

És  molt important no tenir por o vergonya a beure un suc o a fer un autoanàlisis de sucre amb el mesurador (si convé) perquè no podem oblidar que hi ha coses molt més importants en joc.