En
el món laboral, s’hauria
de respectar el principi constitucional on es garanteix la no
discriminació dels treballadors per motius de salut. És
més, el primer que l’incompleix és l’Administració, doncs
impedeix l'accés a molts llocs de treball a persones amb diabetis,
sense ni tan sols poder demostrar que són APTES per la feina.
Com per exemple: els
bombers, els cossos policials, els pilots d’aviació etc
. . .
A
sobre, per contra a les persones amb diabetis (sense complicacions o
patologies afegides) tampoc se’ns reconeix una MINUSVALIDESA ni molts
menys una INVALIDESA, no obstant si que es reconeix com a no aptes
per segons quin treballs.
Existeix
en la societat molta ignorància, prejudicis i idees antiquades sobre
la diabetis i les seves conseqüències socials. Els darrers anys i
ara, qualsevol persona amb dibetis es pot equiparar a una persona no
diabètica, ja que es poden dur vides normals sense molta
dificultat.. . Avui dia, hi ha molts més mitjans (noves insulines,
nous aparells per mesurar la glicèmia . . . etc) que fan que
aquestes exclusions siguin obsoletes, i les associacions de malalts
haurien de fer més per evitar discriminacions com aquestes.
Malgrat
aquests plantejaments inicials, es constaten també encara casos de
discriminació, la majoria de vegades de forma subtil i sense dir-ho
pel nom, cosa que en dificulta la denúncia pública o penal.
Per
què l'Estat no comença a posar una mica d'ordre i que exposi d'una
forma clara com s'ha de presentar la diabetis a la societat? I que
ens justifiqui perquè no podem fer un seguit de feines, quan hi ha
persones amb diabetis que han escalat l'Everest, han fet Ironmans
(3,86 km de natació, 180 km de bicicleta
i 42,2 km de cursa)
i han sigut gent important sense que la diabetis els perjudiqués en
res!
Voldria
donar les gràcies a en Jaume Oriell i Coromines advocat de l'ADC ja
que és ell qui m'ha fet unes breus consideracions sobre aquest
tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada