No som diabètics, tenim diabetis

Aquest tòpic, és molt freqüent tan amb els malalts que tenen diabetis com en els que no ho són.

Estem acostumats a viure la diabetis com una cosa nostre, que tindrem per sempre i en realitat no és així. Cada dia apareixen més avanços en les investigacions que milloraren i donen noves esperances per curar moltes malalties cròniques.

La majoria de nosaltres solem dir que som diabètics però en canvi no diem que som sida o som càncer, sempre es diu que tenim el sida o càncer. Per tant com a malaltia crònica que és la diabetis com totes les altres, també ens hem d'acostumar a dir que tenim diabetis i no que som diabètics.

Diabetis i disfuncions sexuals

Els problemes erèctils afecten al 28% dels 300.000 diabètics que hi ha a Catalunya i el 50% dels malalts de diabetis majors de 50 anys pateix disfunció erèctil.

Aquest fet, és un tema tabú que afecta a la qualitat de les relacions sexuals dels diabètics i a la seva autoestima.

La disfunció sexual afecta tant els homes com a les dones diabètiques i si ja els homes tenen reticències a l'hora de consultar amb el seu metge problemes d'aquesta índole, el cas de les dones és encara més greu, perquè pràcticament no ho consulten.

La disfunció erèctil és una patologia estretament vinculada a la diabetis, perquè aquesta malaltia afecta els nervis perifèrics responsables de l'erecció i també a la vascularització del penis.

La disfunció erèctil de les persones diabètiques té tractament, igual que per a la resta de la població, només cal fer un diagnòstic i analitzar l'afectació orgànica, a més d'investigar un possible component psicogen i prendre uns fàrmacs que milloren la microcirculació.

El Link ha estat facilitat per la Gemma Martínez per fer aquesta nova entrada

http://www.sabervivir.es/contenido.php?seccion=55&modulo=ArticulosInteres&idarticulo=249

Us convidem a  les activitats que hem organitzat per aquest mes de desembre, 

GRUP DE CONVERSA 

Per tal de  GENERAR UN ESPAI PER PARLAR SENSE TABÚS DE LA DIABETIS

Per a persones amb  diabetis i familiars. 

Ponent: Sra. MONTSE VIVES, ATS i especialista en psicologia clínica

Dia  :  Dilluns dia 17 de desembre 2012 

Hora:   A les 7 de la tarda

Lloc :   A la sala 1 de l’Hotel d’Entitats c/ Rutlla, 20-22 de Girona.

TALLER DE REIKI

Si us voleu relaxar us convidem a una sessió pràctica  de Reiki.

El Reiki es una teràpia mil·lenària japonesa, que al ser relaxant ens pot ajudar.

Dirigirà la sessió la nostra soci  CARI RUPEREZ

Dia:  Dimecres 19 de desembre de 2012

Hora: A les 7 de la tarda

Lloc : A la sala 1 de l’Hotel d’Entitats , c/ Rutlla, 20-22 de Girona.

Podeu confirmar assistència al tef.972-20-50-20 

                                o bé per e mail : adcgirona@adc.cat         

Us hi esperem!! 

La Junta, ADC Comarques Gironines   

Amb la col·col·laboració de Dipsalut                 Girona, 2 -11-2012

Per descomptat el nen de sucre hi participarà i espero que vosaltres també pugueu venir!!

 

Tòpic: Els diabètics no poden menjar coses dolces

Aquest és el meu tòpic preferit, i crec que també és el que hi ha més gent que se'l creu i per això he volgut començar amb aquest. Ja que això és totalment fals. 

Sempre que em diuen això, jo els contesto; 

- Jo puc menjar ho mateix que tu,  sempre que m'autocontroli.

I sempre es queden una mica sorpresos. Però es veritat, per sort ara mateix segons el tipus d'insulines que utilitzem podem regular la dosi segons la quantitat de menjar que vulguem consumir, per tant podem menjar tants de dolços com qualsevol altre persona. És més,  algun cop també els contesto que sinó pogués menjar res que em fes  pujar el sucre segurament ara ja estaria mort.  

Bomba d'insulina

L’administració d’insulina també es pot realitzar de manera continuada emprant un aparell anomenat bomba d'insulina 

La bomba d'insulina segrega insulina de manera basal les 24 h del dia, però aquest tractament ha de ser reforçat amb dosis d'insulina cada vegada que es menja, d'acord amb la quantitat d'aliments que es va a ingerir. 

Les bombes d'infusió actuals incorporen programes que ajuden a calcular les dosis més adequades en funció de la glucèmia del moment, els carbohidrats que es prendran i considerant els factors personals que el metge assigna a cada usuari. 

La insulina s’administra de forma contínua; per tant, és necessari tenir una connexió permanent mitjançant un tub anomenat catèter que es punxa al teixit subcutani de l’abdomen i es canvia amb una freqüència de tres dies. La bomba es porta, normalment, penjada d’un cinturó. Es pot desconnectar sempre que el pacient ho desitgi (dutxa, esport…), sempre que s’hagi pactat amb l’equip mèdic el procediment d’actuació segons l’activitat que es faci durant el temps de desconnexió. 
 
El tipus de repartiment de la insulina amb bomba permet assolir un control metabòlic mes ràpid i més estable que amb altres alternatives terapèutiques.

Quan amb les diferents pautes de tractament amb dosis múltiples d’insulina no s’aconsegueix un bon control metabòlic, la possibilitat d’utilitzar una bomba esdevé una bona alternativa.

Els beneficis del tractament amb bomba d'insulina:

• La forma més fisiològica d’administrar la insulina, que permet controlar les diferents necessitats al llarg del dia i donar més flexibilitat d’horaris i d’ingesta d’aliments.

• Una absorció més fiable de la insulina: aquest fet està lligat amb el tipus d’insulina que s’utilitza, Lispro o regular, i amb la forma d’administrar-la.

• Una disminució del riscs d’hipoglucèmies greus: practicant el mateixcontrol metabòlic, la incidència d’hipoglucèmies és superior i més greu amb dosis múltiples d’insulina que amb bomba d’infusió contínua.

 Malgrat això també té inconvenients com:

• Problemes a la pell, com ara al•lèrgies o infeccions, si no se segueixen unes normes higièniques acurades.

• Riscs de descompensació cetònica.

• El cost de les bombes i del manteniment fa que se’n limiti la recomanació i que en minvi l’acceptació per part dels possibles usuaris. No obstant això, hi ha mecanismes que faciliten l’adquisició de la bomba i del material fungible necessari.

En el meu cas, jo no utilitzo bombes d'insulina perquè les trobo del tot ineficaces, són molt cares, incomodes, i has de seguir calculant les dosis d'insulina que et vols afegir. En definitiva crec que només serveix per no haver de punxar-te tant.  

I vosaltres que en penseu??

Els primers coneixements de la diabetis

La diabetis mellitus era ja coneguda abans de l'era cristiana. En el papir d'Ebers descobert a Egipte, corresponent al segle XV abans de Crist, ja es descriuen símptomes que semblen correspondre a la diabetis.Es va escriure en un papir:  "La diabetis és un trastorn notable, i no gaire comú per l'home. Es compon per un desgast humit i fred de la carn i les extremitats per l'orina;  La secreció passa de forma habitual , pels ronyons i la bufeta. Els pacients mai deixen de veure aigua, i la descàrrega és molt incessant com una resclosa que deixar sortir l'aigua. Aquesta malaltia és crònica, i s'engendra poc a poc, encara que el pacient no sobreviu molt temps."Es coneixia comunament com la "malaltia degenerativa", ja que els pacients literalment es consumien i morien.

Els metges, com Galè i Areteo van entendre els símptomes de la malaltia, però es van quedar atònits sobre com tractar els pacients efectivament, però això no va impedir que els metges la tractessin, i ha hagut molts tractaments estranys.

En temps dels antics grecs, l'oli de roses, dàtils, codonys crus i farinetes van ser pensats per alleujar el patiment del pacient. No obstant això, hi ha una mica de sentit en aquests suggeriments. Els Codonys, per exemple, són rics en fibra i s'ha demostrat que ajuden a reduir els nivells de sucre en la sang, ja que alenteixen l'absorció de sucre. Van sorgir més idees descabellades com en el segle XVII que consistien en menjar corall vermell trencat, ametlles dolces, escurçó, carn gelatinosa i ortigues.

Fins al segle passat no es va comprovar que l'elevació de glucèmia a la sang és la principal característica de la diabetis. Va ser llavors quan es va pensar que el pàncrees devia segregar una substància capaç de regular el metabolisme del sucre.
Aquesta substància, la insulina, fou descoberta el 1921 per dos joves científics anomenats Banting i Best. Gràcies a la insulina, milers de persones de tot el món han pogut portar una vida pràcticament normal. 

Ja arriben els exàmens!!

D'aquí poc tindré exàmens i això m'ha fet pensar en com el nervis poden fer descontrolar els nostres nivells de sucre a la sang. A mi en èpoques d'exàmens els nivells de sucre se'm disparen ( també faig menys exercici) i em costa molt fer-los tornar a la normalitat, amb la complicació afegida que si em passés amb les dosis d'insulina podria fer-me venir una baixada  de sucre i em feria perdre un temps en que no estaria a la meva màxima concentració.

Els adolescents com jo estem formats de moltíssimes hormones que actuen alhora, que no només poden alterar l'estat emocional sinó  que també fan alterar el nostre sucre.

També he pogut esbrinar que a les noies quan tenen la menstruació les hormones fan que els seus nivells de glucosa també es descontrolin exageradament.

I per acabar també m'agradaria parlar sobre el que em va explicar fa poc una noia. Deia que en èpoques que estava enamorada, estava molt alterada o que en les èpoques que estava de més bon humor els seus nivells de sucre en la sang eren molt més estables.

Tot això són exemples que demostren que no només té a veure el  que menges i l'esport que fas amb els canvis dels nivells de sucre.

I a vosaltres què us fa alterar el sucre?