Un canvi en la meva vida: Campaments ADC

Fa poc em vaig posar a mirar les fotos que tenia dels campaments de l’ADC que organitza pels joves amb diabetis, els quals hi vaig anar fa uns anys i m’ha fet recordar molt el que em van ajudar.

Feia poc que m’havien diagnosticat la diabetis i no tenia gaires ganes d’anar a uns campaments, no em feia gens d’ il·lusió, estava desorientat i espantat, em pensava que les coses canviarien...., que canviarien a pitjor...després de tot el que em venia a sobre el meu humor no estava massa alt, tot hi això, gràcies a la pressió de la meva família hi vaig anar.

Ara se’m faria difícil explicar com hauria sigut la meva vida sinó hagués anat a aquells campaments, ja que allà va ser on la meva vida va començar a fer el meu primer gran canvi.

Va ser en els campaments on vaig començar a conèixer joves com jo, però en canvi ells no estaven espantats, al contrari, notava com si fossin uns lluitadors, amb ells tenia una sensació d’acceptació que no havia tingut encara des que tenia la diabetis.

És impressionant com el contacte amb la gent que té els mateixos problemes que tu  pot ajudar-te acceptar aquesta malaltia en qüestió, és impossible d’explicar com tant els companys dels campament,  com els monitors, els metges etc... van poder fer treure la por a aquell nen amb diabetis i que comences a veure la vida d’una altra manera, de la manera del nen de sucre.