29 de jul. 2014

Campaments adc 2014

Farà ara uns  4 anys, un nen de 14 anys pujava a un autobús ple de gent com ell, amb diabetis i tots plegats anaven cap a uns campaments, un lloc on es podrien conèixer i per primer cop trobar algú que comprengués perfectament la diabetis i a més rebre una gran ajuda per part de dietistes i metges.

Fa poc va tornar aquest nen, però aquest cop com el nen de sucre, tot i que en realitat hi va anar més com un jove monitor.  Curiosament les sensacions no van ser gaire diferents del primer cop, els nervis, les ganes de conèixer gent o l’expectació per saber com seria la gent amb qui compartiria aquells 10 dies eren les mateixes que sentia feia 4 anys enrere. 

Vam fer moltíssimes activitats, algunes més estrafolàries que d’altres, però sempre amb la finalitat que els nens s’ho passessin super bé! Es va fer una gimcana marrana, unes olimpíades gregues, diverses excursions i fins i tot ens va aparèixer Jesucrist reclamat una espardenya...



L’experiència ha estat fantàstica, m’ha servit per recordar vells records i poder tornar a gaudir d’uns campaments que em van ajudar molt. Voldria agrair tot l’equip de monitors, sanitaris i dietistes, per haver fet d’aquesta estada un gran record, i per descomptat no puc oblidar-me dels nens que van venir als campaments, que han permès que un jove monitor com jo amb poca experiència prengués molt amb ells i a més gaudís tant!!


Sucre amunt!!!