Els que tenen diabetis són més propensos a patir enrampades?

Les enrampades es caracteritzen per la contracció brusca, involuntària i dolorosa dels músculs llargs, pot ser també reflex de malalties com a hipotiroïdisme o diabetis.
En el funcionament muscular intervenen terminacions nervioses, però també l'adequada circulació sanguínia és molt important, atès que aporta oxigen al múscul així com intercanvi d'electròlits. Per aquest motiu per exemple, quan una persona amb diabetis no controla adequadament els seus nivells de sucre, tendeix a alterar aquesta funció d’oxigenació i amb això, ser blanc freqüent d'enrampades, fins i tot quan dorm.

La seva aparició també pot ser deguda a una dieta insuficient, (fruites, verdures) falta de calci, sodi, potassi i hidratacions inadequades, però també si no es fa un escalfament previ a l'exercici - per a qualsevol activitat esportiva es recomanen escalfaments i estiraments musculars, sent aquests últims també molt importants al final de la rutina d'exercicis.

Quan tens una enrampada, és important relaxar el múscul estirant-lo d'una manera suau i relaxada, així com donar massatges. També és important que el calçat subjecti bé els peus , però sense que arribi a oprimir-los.

Si us voleu relaxar us convidem a una sessió pràctica  de Reiki, vist l’interès que va despertar la xerrada i sessió fetes el mes de desembre.

El Reiki es una teràpia mil·lenària japonesa, que al ser relaxant ens pot ajudar.

Heu de saber que el REIKI  ajuda, però NO CURA LA DIABETIS.

Dirigiran  la sessions  les Sres. CARI RUPÉREZ i TERESA LAPIEDRA.

Dia:  Dilluns     11 de març

De les 6,30 fins les 8 de la tarda.

Lloc: A la sala 1 de l’Hotel d’Entitats, c/ Rutlla, 20-22 de Girona.  (les sesions son gratuites)

Cal confirmar assistència al telf. 972-20-50-20 o bé per e-mail: adcgirona@adc.cat.        

Us hi esperem!! 

 

 Amb la col·laboració de DIPSALUT.

  

Qué es el Reiki    

Reiki es un sistema de armonización natural que utiliza la Energía Vital Universal, la cual permite tratar enfermedades y desequilibrios físicos y mentales.  Mikao Usui, (monje budista japonés) fue quien desarrolló el Reiki durante un retiro espiritual a mediados del siglo XIX, aunque él siempre afirmó que únicamente "redescubrió" una técnica de sanación milenaria que ya existía pero que llevaba mucho tiempo olvidada.

La práctica del Reiki se basa en un emisor que, a través de sus manos transmite Reiki (energía vital) a un receptor, con el fin de paliar o eliminar molestias y enfermedades

Es una energía inofensiva, sin efectos secundarios, es práctica, segura, eficiente y compatible con cualquier otro tipo de terapia.

El método Reiki se basa en la creencia hinduista de que el correcto fluir de la Energía Vital a través de los distintos chakras es lo que asegura un buen estado de salud en el organismo. Según esta creencia, el mal funcionamiento o bloqueo de la energía en uno o varios chakras sería lo que provoca o agrava el mal estado de salud, dando lugar a enfermedades y trastornos. El método consiste en dirigir la energía Reiki a los chakras de un enfermo (receptor), desbloqueándolos y potenciando el proceso de recuperación del receptor.

El Reiki no puede reemplazar al tratamiento médico, aunque sí se puede utilizar de forma complementaria.

El Reiki llega mucho más allá del cuerpo físico. Resulta eficaz en multitud de molestias y trastornos tanto físicos como psicológicos, como la ansiedad, el estrés, el insomnio, la artritis, las jaquecas, los problemas gástricos y también actúa como sanador de bloqueos emocionales profundos.

Es una energía preventiva y curativa. Ayuda en las terapias y mejora el estado general de personas sanas o enfermas, ya que equilibra las energías, libera las emociones, desarrolla la conciencia, aumenta la creatividad y eleva la energía vital.

¿Qué aporta el Reiki?

La falta de salud no se muestra sólo en nuestro nivel físico (enfermedades); también se refleja en el nivel emocional, mental y espiritual. Nos ayuda a afrontar la vida con mayor equilibrio.

Aplicaciones concretas del Reiki

El Reiki, más que tratar enfermedades específicas, consigue un equilibrio completo a través de la Energía Universal. De esta forma, el mismo paciente "toma las riendas".

Extret de: www.mapfre.com/salud/es/cinformativo/reiki.shtml

Diabetis gestacional

La diabetis gestacional no presenta signes específics, però es pot sospitar, en alguns casos, si hi ha un increment excessiu de pes, cansament o set o un augment d'orina. El terme diabetis gestacional s’utilitza per descriure la intolerància als hidrats de carboni que s’esdevé durant l’embaràs o que existia prèviament però que es reconeix per primera vegada durant la gestació.

L'embaràs és una situació que origina nombroses modificacions metabòliques en el conjunt de l’organisme i que pot causar, entre d’altres alteracions, una hiperglucèmia, o bé ésser el factor desencadenant de la diabetis.

Aquest tipus de diabetis es desenvolupa en més del 10% dels embarassos, especialment durant el segon trimestre i el tercer, i és capaç de causar alteracions fetals i perinatals (anterior al part o en el mateix temps del part).

Encara que després del part, la major part de les dones recuperen un estat d’absoluta normalitat, mentre que en d’altres casos es manté una intolerància hidrocarbonada, i en una tercera part es desenvolupa una diabetis mellitus al cap de deu anys. Així, actualment es considera que cal practicar un test de tolerància a la glucosa a totes les dones embarassades per tal de descobrir precoçment si es presenta, el desenvolupament d’aquest trastorn.

Diabetis: Permís de conduir és extraordinari i no ordinari

Molts de vosaltres aviat féreu els 18 anys com jo o fa poc que us heu tret el permís de conduir o l’heu de renovar i suposo que us haureu trobat amb tots aquests problemes.

La normativa sobre el permís de conduir és clarament discriminatòria per les persones que pateixen diabetis. Ja que per treure's el permís o renovar-lo s'ha d'aportar un certificat mèdic, fet per l'endocrinòleg o pel metge de capçalera, conforme s'està ben compensat i controlat.

Ara però s'ha de renovar cada 3 o 4 anys (depèn de l'informe) i no cada any com es feia abans, encara que pels permisos professionals (autocars, camions, etc...) segueix essent cada any.

Estadísticament no hi ha proves que demostrin que els pacients que tenen diabetis tinguin un risc d'accident superior a la gent que no té diabetis. Per tant s'hauria d'exigir un tracte més igualitari i respectuós, que eviti tota mena de discriminació legal, com ara es produeix desgraciadament amb el carnet de conduir.

És important destacar que no és aconsellable amagar la malaltia en els reconeixements mèdics (encara que aquests són molt fluixos) ja que ocultar la veritat pot ser perillós.

Voldria donar les gràcies a en Jaume Oriell i Coromines advocat de l'ADC ja que és ell qui m'ha fet unes breus consideracions sobre aquest tema.

Investigadors catalans ensinistren gossos per detectar la hipoglucèmia

El director del projecte, Ramon Gomis, ha explicat que un dels problemes dels diabètics amb risc de patir una hipoglucèmia és que de vegades ho noten, però d'altres, no, i la pèrdua de consciència pot ser molt ràpida, cosa que angoixa a molts dels pacients.

El doctor Gomis ha explicat que aquesta iniciativa va sorgir perquè a Anglaterra es van adonar que els gossos de les persones diabètiques borden i es mostren més nerviosos abans que aparegui la hipoglucèmia, és a dir, la baixada del sucre en sang en els humans. 

Després d'un estudi, investigadors anglesos van concloure que un 70% dels gossos que conviuen amb diabètics modifiquen visiblement la seva conducta abans que variïn els nivells de glucosa en sang del malalt.

Sembla, doncs, que els gossos poden detectar aquesta fase de la malaltia perquè, minuts abans de la pèrdua de consciència, el pacient allibera una olor específica a la suor que l'animal nota, cosa que no passa en els humans.

L'estudi realitzat a Catalunya per l'institut d'investigacions biomèdiques Agustí Pi i Sunyer de l'Hospital Clínic i la Universitat Autònoma de Barcelona consisteix ara en l'ensinistrament de gossos perquè detectin la hipoglucèmia. L'objectiu, a llarg termini, és construir un aparell amb un sensor que pugui alertar el malalt abans que es produeixi la hipoglucèmia.

Aquest tipus d'investigacions en l'àmbit sanitari concedeix als gossos la possibilitat d'ajudar a pal·liar possibles conseqüències d'algunes malalties.

Link del video