21 de jul. 2013

Població amb diabetis

El nombre de persones amb diabetis tant de tipus 1 com de tipus 2 al món ha assolit proporcions epidèmiques des de fa anys.

El nombre d'adults amb diabetis a nivell mundial en 1995 va ser estimat en 135 milions, que equival al 4% de la població total d'adults, en l'any 2010 va ser de 285 milions (6,4%), i l'any 2030 la projecció és de 439 milions (7,7%). Aquesta informació sobre la prevalença de diabetis prové d'estudis epidemiològics patrocinats per la Federació Internacional de Diabetis, l'Organització Mundial de la Salut i institucions acadèmiques.

Un aspecte important de les enquestes sobre prevalença de diabetis és que les enquestes inclouen casos amb diagnòstic previ i casos que es descobreixen en mesurar la glucosa en sang durant l'enquesta. En aquests estudis, 50% de les persones amb diabetis no sabien que patien de la malaltia fins que van participar en les enquestes.

Els factors de risc més importants són la vida sedentària, una dieta no saludable, i la sobrecàrrega i l'obesitat.

En els països occidentals, la DM1 es considera la segona malaltia crònica més freqüent a la infància i l’adolescència després de l’asma. El risc d’esdevenir diabètic tipus 1 varia molt d’un país a un altre. Els països escandinaus tenen la incidència més alta del món. En canvi, a la Xina i al Japó la incidència és molt baixa. Es desconeixen les causes d’aquesta gran variació geogràfica, que podria estar relacionada amb factors culturals o ambientals.

A Catalunya, cada any es diagnostica a 120-130 persones de menys de 14 anys, i al voltant de 150 entre 15 i 29 anys. Això suposa 13 casos nous a l’any per 100.000 habitants. Catalunya presenta una incidència mitjana en el conjunt dels països europeus.
 

Al mapa següent es mostren les incidències de la DM1 en els diversos països d’Europa.

5 de jul. 2013

Els sensors de glucosa

Fa poc gràcies a una conferència que es feia a l’ADC de comarques gironines sobre els nous avenços sobre la diabetis vaig poder-me informar una mica sobre aquest tema. El que més em va agradar és saber que en aquests instants hi ha milers de persones investigant noves formes de regular millor la diabetis, nous tipus de medicaments i com d'una vegada per totes eradicar la malaltia. Però desgraciadament sempre es troben amb un problema i és que malauradament per falta de pressupost han de deixar les  investigacions inacabades o degut a l'elevat preu que representa fer-les no les poden dur a terme.

En la conferència es va parlar de diversos temes, però en aquesta entrada m’agradaria destacar-ne una, els sensors de glucosa.

Els sensors de glucosa són uns aparells que es posen al teixit subcutani de l’abdomen i marquen el nivells de glucosa constantment, fins i tot fan que soni una alarma quant detecta glucèmies altes o baixes. Cal recordar que no es tracta d'una bomba d'insulina, sinó d'un sensor que indica els nivells de glucosa en cada moment perquè està sempre connectat al cos, sembla un aparell molt útil per a la gent amb diabetis, però desgraciadament sempre hi ha inconvenients, només és pot utilitzar per persones majors d’edat (+18 anys) i un sensor com aquest és obvi que seria molt més important per nens petits que encara no són capaços de notar quan estan baixos de sucre. I a més, com sempre passa amb les noves tecnologies, el preu sol ser molt desmesurat. L'aparell costa 1300€, i el sensor 80€. A més el sensor s’ha de canviar cada 8 o 10 dies, la qual cosa implica 2920€ a l'any en sensors...

Uns preus excessius per una època de retallades, que provoca que aquests nous avenços només estiguin a l'abast d'una minoria que s'ho pot permetre i és injust, doncs la diabetis ens afecta a tots per igual i no distingeix de classes.

En definitiva sembla molt complicat que les empreses treguin al mercat productes eficients i competitius amb el preu. Com sempre només ens queda esperar que puguin anar millorant els productes i abaratint els costos de producció. Però no ens hem de preocupar, doncs les persones amb diabetis ja estem acostumades a esperar...