Ciclisme de muntanya

18:15 -> 87 mg/dl 1/2 got de suc
Distància: 27.20km
Duració: 2:01:09

21:13 -> 113mg/dl

Observacions: el 1/2 got de suc ha sigut el correcte per evitar una hipoglucèmia en l'esport i no tenir el sucre massa alt. Ara bé, s'ha de tenir em compte que el nivells de sucre aniran baixant fins al cap d'unes tres hores, per tant em baixaré les dosis d'insulina del sopar.

La Belén Esteban alta de sucre?

Tornen els malentesos sobre la diabetis. El passat 9 de juliol del 2012 la Belén Esteban presentadora d'un programa anomenat "Salvame", té diabetis i en el programa que estava transmetrent va muntar un espectacle. Que tingui mal de cap no té res a veure amb una pujada dels nivells de sucre, però com sempre es va donar la culpa de tot a la diabetis.

Senyors!! perquè tingui diabetis no vol dir que tot el que li passi sigui a causa de la diabetis!!. Una mica de sentit comú per favor i també a veure si som capaços de culturitzar-nos una mica i a no buscar la noticia fàcil!! Perquè tenir els nivells de sucre alts, en tot cas, provoca set i un augment de l'eliminació de l'orina.

Es té que vigilar molt en no donar missatges erronis a la gent, perquè pot portar a confusions greus sobre la malaltia.

http://es.tv.yahoo.com/blogs/cruda-realidad/bel%C3%A9n-sufre-una-subida-az%C3%BAcar-en-pleno-directo-130526691.html

Autocontrol

Consisteix en aprendre a interpretar els resultats de l'autoanàlisi i a poder prendre decisions sobre els canvis en la pauta del tractament. 

Per fer l'autoanàlisi són necessàries les tires reactives i els aparells de mediació. Que fan possible que el propi pacient pugui saber la quantitat de glucosa que té a la sang en el seu propi domicili i sense alterar la seva vida normal.

Un bon control de la diabetis requereix:

• D'un bon equilibri entre l'alimentació, les dosis d'insulina i l'activitat física.   
• Saber prevenir i tractar precoçment les complicacions com són: la hipoglucèmia i la hiperglucèmia.
• Integrar el tractament de la diabetis a la vida quotidiana.

  

Zones d'injecció

S'ha de canviar diàriament els punts d'injecció i fer rotacions, per evitar que es formin gruixudes inflamacions de grassa o depressions de la pell i per atrofiar del greix que a més de ser antiestètics provoquen una pitjor absorció de la insulina. En aquest casos sempre s'ha d'anar al metge.

S'ha de tenir en compte que segons les zones d'injecció la insulina va més ràpida o més lenta

Les més indicades per quantitat de grassa, per ser menys dolorosa i estar allunyades de grans vasos sanguinis són:

Abdomen: Absorció ràpida

Cuixes: Absorció mitjana

Braços: Absorció mitjana

Natges: Absorció lenta

Si desprès d'injectar en un punt del cos es fa un gran esforç en aquella zona la insulina s'absorbeix més ràpidament.

Classes d'insulina

La insulina administrada s'absorbeix del del teixit subcutani fins a la sang, que és on actua. 

La forma d'actuar és diferent segons les insulines que s'utilitzin. 

El perfil d'acció que s'utilitzi és definit pel temps que tarda a fer efecte, el temps de màxima acció i el final de l'acció.

 

INSULINA ULTRARÀPIDA: (transparent).

• L'efecte comença al cap d'1 o 2 hores
• Dura 3 hores

INSULINA RÀPIDA: Insulina ràpida que se li afegeixen substàncies per alentir la seva acció. (blanc opac).

• L'efecte comença al cap d'1 hora
• Dura 6 hores

INSULINA LENTA: Són insulines més alentides (mesclades amb zinc) (blanc opac).

• L'efecte comença al cap de 2 o 4 hores
• Dura 12 hores

INSULINES ULTRALENTES: Insulines de més duració que totes les altres.

• L'efecte comença al cap de 2 o 4 hores
• Dura 24 hores

Per mantenir la glucèmia en uns nivells correctes és molt important conèixer com actuen les diferents inslulines.

És important recordar que només s'ha d'utilitzar la insulina indicada pel metge.

Què és la Insulina?

La insulina és una hormona fabricada pel pàncrees en las cèl·lules anomenades "beta" dels Illots de Langerhans.

Funcions:

  - Permet que la glucosa pugui penetrar dins de les cèl·lules de l'organisme, perquè es pugui cremar i obtenir energia. Per això, la manca d'insulina provoca un cansament anormal.
 - Assegura les reserves de glucosa en el fetge en forma de glucogen.
 - Afavoreix l'emmagatzemament dels greixos en les cèl·lules del teixit gras.
 - Estimula la producció (síntesi) de proteïnes en el múscul.

En determinades situacions de necessitat, tant les proteïnes com els greixos es poden transformar en glucosa per aportar energia

Va ser descoberta l'any 1921 per dos investigadors canadencs, Banting i Best, anteriorment a aquest descobriment la gent que tenia diabetis de tipus 1 estava destinada a morir en poc temps. Abans s'utilitzava la insulina dels porcs o els bous. Actualment s'utilitza la insulina humana que s'obté a partir de clonació molecular amb bacteris o transformant la insulina del porc, què és exactament igual a la insulina format pel pàncrees humà.

La insulina no es pot administrar per via oral perquè els sucs digestius la destrueixen.

Es cura la diabetis?

Quan et diagnostiquen la diabetis aquesta és una de les primeres preguntes que et fas, però sempre esperes una resposta diferent de la que et donen... Llavors només et queda l'esperança ens els nous avenços en les futures investigacions.

 La diabetis no té cura, de moment, però es pot controlar i arribar a tenir una vida normal, regulant el sucre amb insulina externa i ajudant amb una bona dieta i fent exercici.

Per què falla el pàncrees?

En el cas de la diabetis juvenil, hi ha una destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees que són les que generen la insulina, la causa per la qual es destrueixen aquestes cèl·lules no són totalment conegudes, però disparen mecanismes autoimmunes que destrueixen les 

cèl·lules beta . Per això es diu DIABETIS INSULINODEFICITARIA.

 

En aquest moment no es pot respondre amb exactitud, no obstant hi ha uns factors combinats entre si.

1. El factor Genètic: Una predisposició de la persona a heretar la malaltia.
2. El factor Ambiental: Infeccions provocades per un virus que lesionen el pàncrees.
3. El factor Autoinmune : Una agressivitat del propi organisme que lesiona el pàncrees
    

 

Què és la diabetis?

La diabetis és malaltia crònica que presenta un dèficit en la secreció pancreàtica d'insulina o un defecte de l'acció d'aquesta hormona sobre teixits orgànics. Incapacita o dificulta al cos metabolitzar correctament els glúcids que es troben en els aliments. Quan ingerim aliments, part d’aquests es transformen en glucosa. Totes les cèl·lules del nostre cos necessiten glucosa per viure, però aquesta no pot penetrar en la cèl·lula sense la intervenció de la insulina, una substància que produeixen les cèl·lules Beta, que estan ubicades en el pàncrees.

Hi ha dos tipus de diabetis:

La diabetis insulina-dependent (D.I.D) o diabetis Mellitus tipus 1: 

Normalment és la diabetis que es diagnostica abans dels 25 anys i la seva freqüència ha anat augmentant durant aquests anys.

Es caracteritza per una destrucció progressiva de les cèl·lules productores d'insulina que fa necessària l'administració immediata d'insulina per tal de normalitzar els nivells de glucosa a la sang. Per aquest motiu també s'anomena diabetis insulinodependent.

La Diabetis Mellitus, de tipus 2: 

Acostuma a presentar-se a l'edat adulta. Les causes moltes vegades són genètiques o perquè són persones  obeses que han patit una irregularitat nutricional. Al començament, es pot controlar amb una alimentació adequada, exercici i medicació per via oral. Amb els anys pot ser que també sigui necessari administrar-se insulina.