10 de set. 2015

Una cosa més que una simple xerrada (Campaments ADC 2015)

Aquest ja és el segon any que he estat fent de monitor als campaments de l'ADC i com cada any no paro d'aprendre. Van ser uns campaments amb moltes novetats, totes molt interessants i divertides. Vam anar en caiacs, vam fer molts jocs i a més es va canviar la típica xerrada de metges per una xerrada ¨psicològica¨.

Per mi, la que es mereix una explicació més detallada i concreta és aquesta última: la xerrada ¨psicològica¨. Doncs us asseguro que ho val.


Es van fer dos grups assegurant-se que cada nen es trobés amb els seus millors amics dels campaments. Un cop fet els dos grups; un grup anava a una sala reservada amb taules i cadires mentre que l'altre grup tenia temps lliure i piscina.



Al principi de l'activitat, la psicòloga, va fer una breu introducció i tot seguit repartia una fitxa a cada nen. En les fitxes hi havia 3 grups de diferents situacions; la família, la vida social i l'autocontrol de la diabetis. Un cop repartides les fitxes, el nen havia d'escriure quina emoció li generava cada situació i si volia, el perquè li produïa aquest sentiment. Situacions com: punxar-se el dit, explicar als seus amics o a la seva parella que tenen diabetis, que els pares preguntin a quant estan de sucre, fer exercici, etc.


A més a més, tenien penjats uns pòsters on es podia observar cada sensació amb una breu explicació, per tal de facilitar la seva elecció.



Un cop ja havien identificat quines emocions experimentaven amb cada situació, van agrupar cada  estat amb la emoció que els hi produïa per tal d'esbrinar quines sensacions experimentaven més habitualment. Tot seguit, analitzaven el perquè d'aquella sensació i  poc a poc eren capaços d'expressar els seus sentiments davant dels seus amics i donar-se suport entre ells.


Va ser una experiència molt intensa, on inclús van fer caure llàgrimes a nens i adults. Realment puc assegurar que va ser molt beneficiós per a tots. Gràcies a trobar-se en un ambient tan confortable amb els seus amics, l'activitat va permetre que s’expressessin moltes angoixes i es desfoguessin.


Des del meu punt de vista, la xerrada ¨psicològica¨va ser un bon canvi de la típica xerrada mèdica, on en comptes d'explicar un nou ¨rollo¨sobre la diabetis, es va optar per aprendre a gestionar les emocions i a curar-se d'una forma més interna: la d'estar millor amb un mateix.


29 de jul. 2015

Freestyle libre de cost!

Fa uns mesos, estic convençut que molta gent ja ho sap, va sortir un nou producte que facilita la vida a les persones amb diabetis. El producte al qual em refereixo és el freestyle libre. Un mesurador del sucre que funciona sense haver-te de punxar el dit.

Aquí us deixo el link per si voleu més informació:
http://www.freestylelibre.es/



Com que és un producte molt nou i original m’he animat a fer una entrada per donar la meva opinió sobre aquest nou mesurador. Abans de continuar, vull avisar que no he tingut l’oportunitat d’utilitzar aquest producte. Únicament puc parlar de les experiències d’amistats i pel que he pogut anar sentint del que comenta la gent.
Com tot producte té coses bones i d’altres que es poden millorar.

AVANTATGES

  • El principal avantatge, a diferència d’un mesurador corrent, és que només cal utilitzar un sensor que el pots enganxar al braç, tot seguit, passar el lector per sobre i automàticament et dirà el valor de la teva glucosa actual. És molt útil per aquelles persones que realitzen feines que dificulten l’acció de punxar-se el dit o que simplement necessiten fer-se més controls per assegurar-se de no tenir una baixada de sucre.
  • Ajuda molt a les persones  esportistes, ja que poden mirar-se el dit sense pràcticament aturar la seva activitat.
  • Permet saber amb un segon, la fletxa de tendència de la glucosa, si tendeix a augmentar els nivells de sucre o a disminuir.
 
DESAVANTATGES

  • És molt important posar bé el sensor i que no es caigui ni es tregui. Perquè si no, el sensor perd la seva utilitat i s’ha de canviar. El que suposa comprar-ne un de nou.
  • Malgrat que asseguren que es pot fer qualsevol activitat amb el sensor col·locat, no és 100% segur que no s’acabi extraviant o traient.
  • Per mi, el desavantatge més important és el preu... El lector costa 59.90€ i cada sensor també  costa 59,90€, però només duren dues setmanes.  És a dir, suposa una despesa de 119,80€ al mes per obtenir els sensors.  En la meva opinió, és un preu que no tothom està disposat a pagar o que no es pot permetre.
No obstant, si calculem el cost de les tires reactives que utilitzem per saber la glucosa de la sang, tenen un cost de 1€ per tira. És a dir, per una mitjana de 5 tires al dia que pot gastar una persona amb diabetis, la Seguretat Social es gasta uns  150€ al mes per persona amb diabetis.

A primera vista podem comprovar com el cost dels sensors del freestyle acaba sent més baix que el de les tires reactives, a més estem parlant d’un sistema molt més pràctic, és un sistema que facilita en gran mesura el tractament de la diabetis i permet tenir millors resultats en el nivell de sucre de la sang.

És per això, que hi ha una campanya per demanar que el freestyle libre entri per la seguretat socia, ja que actualment si es vol disposar dels sensors, els has de pagar de la teva pròpia butxaca.

https://www.change.org/p/ministerio-de-sanidad-incluyan-el-medidor-de-glucosa-sin-pinchazos-para-diab%C3%A9ticos-en-la-seguridad-social#_blank

Esperem que poguem conscienciar a la gent i que Abbot, l’empresa creadora del freestyle  libre permeti arribar aquest gran producte a tothom.

En conclusió, el freesstyle libre és un mesurador molt avançat i pràctic que podria facilitar enormement  un bon control de la diabetis. Però malgrat això crec que sembla encara massa un “prototip”, haurien de millorar coses i sobretot trobar una manera perquè els sensors acabin entrant dins de la Seguretat Socials per poder-los fer arribar a tota la gent.

19 de juny 2015

Les relacions sentimentals amb la diabetis

Un tema recurrent entre amics, que també tenen diabetis com jo, és la d’intentar respondre aquesta pregunta:

Quin és el millor moment i  la millor manera de dir a la teva parella què tens diabetis?

Són preguntes difícils, que de segur, tenen moltes respostes diferents i diverses maneres d’afrontar-ho.

En primer lloc, crec que se’ns faria complicat viure amb una persona que no ens acceptes tal com som, per tant una bona manera per saber-ho és explicant-li que tenim diabetis. Al final, no es pot amagar eternament un secret així. La diabetis forma part de les nostres vides i si hem d’iniciar la vida amb una altra persona, ella també l’ha d’acceptar... si no segur que no és la persona que ens mereixem.

No vull dir que en el primer moment que es coneix a una persona s’hagi de dir corrents que tens diabetis... per mi no fa falta.
A vegades, simplement és més fàcil que en el moment que hàgiu de menjar junts, que us  punxeu davant seu amb total normalitat. Fent això, és quasi  segur que voldrà entendre perquè ho feu i saber que significa tenir diabetis.



14 de febr. 2015

La Belén Esteban baixa de sucre? (Versió GH VIP)

Ja feia temps... Portava molt de temps sense escriure al blog, i em sap molt de greu! Suposo que últimament he tingut masses coses al cap... però ja no podia aguantar més, no em podia resistir a fer una nova entrada. I encara menys després de llegir aquesta notícia....




No sabria explicar si ha sigut perquè unes de les meves entrades preferides i de les primeres, va ser la que vaig fer sobre la Belén Esteban (http://elnendesucre.blogspot.com.es/2012/07/normal-0-21-false-false-false-ca-x-none.html) i això m’ha fet venir moltes ganes o potser ha sigut el fet de haver llegit aquesta notícia tant sorprenent.

Aquests tipus de situacions que crea la Belén provoquen més incerteses amb la diabetis. He de reconèixer que he hagut de veure el vídeo uns quants cops, ja que volia analitzar amb tot tipus de detall tot el que succeeix.

En un principi, la Belén Esteban, que té diabetis de tipus I ha patit una hipoglucèmia degut a que han expulsat a l’Olvido Hormigos –Si que és cert que els nervis poden fer baixar el sucre-. Degut a això, sembla ser que se li queia el pa de les mans, no entenia bé les coses.... –Fins aquí podem pensar que realment té símptomes d'una hipoglucèmia, a més es pot tractar d'una baixada important- Per tal de contrarestar la baixada de sucre, l'únic que fa és passejar-se i estirar-se al sofà, en cap moment es pren cap suc ni cap sucre ràpid, només es veu en un moment del vídeo, que es punxa el dit i ja esta. Llavors, van decidir parlar amb el “Súper”, i per controlar la hipoglucèmia es va prendre una pastilla –Amb una pastilla!!, quin disbarat més gran, i a sobre s'acaba recuperant, ho que demostra que no tenia realment una hipoglucèmia.

Jo sóc una persona que m’agrada prendrem aquests tipus de programes com una broma, un tipus d’humor absurd, que només serveix per passar la estona i no fan mal a ningú, a part dels propis concursants, però quan es toquen temes com aquests no puc evitar sentir certa ràbia... A més, no és el primer cop que ho fa.

Les actuacions d’aquest tipus només fan que donar més incerteses a la gent, he estat llegint comentaris i molta gent es pensava que tot el succeït era degut realment a una hipoglucèmia.  A més al final del vídeo la tracten com una lluitadora, ho trobo ridícul i si la Belén tingues una mica de respecte per la gent com nosaltres que patim diabetis tipus I, no enganyaria la gent d’aquesta manera.

28 de gen. 2015

Els sweets contra les discriminacions laborals

Novament el nen de sucre ha pogut sortir per la televisió per donar la seva opinió, però aquest cop no ho ha fet sol, també la acompanyat una amiga seva, la Laura, la protagonista d’una entrada que va fer fa temps (http://elnendesucre.blogspot.com.es/2014/06/ni-tan-sols-puc-ser-forense.html).
 

I junts han parlat sobre les discriminacions laborals que pateixen la gent amb diabetis i com les associacions poden ajudar.

Voldria donar les gràcies a l’Adriana, la periodista que ens ha fet el reportatge per a tv Girona i en Jaume Oriell, advocat de l’ADC de les comarques gironines per acabar de informar-nos sobre les discriminacions que pateixen les persones amb diabetis.

LINK de la noticia:
http://tvgirona.xiptv.cat/ultima-hora/capitol/denuncia-dels-malalts-de-diabetis