La diabetis de tipus 1 no és hereditària, però es pot néixer
amb la predisposició a tenir diabetis. En aquesta predisposició intervenen
diferents gens; els més importants són els que estan localitzats a la regió
denominada HLA en el cromosoma 6.
Els factors externs, ambientals, són molt importants, com s’ha
pogut comprovar en determinades ètnies quan han emigrat. Per exemple, la
diabetis és més freqüent entre els japonesos que han emigrat als Estats Units
que no pas entre els que s’han quedat al Japó.
Només el 15% dels nens o adolescents que tenen diabetis tipus 1
tenen algun antecedent familiar -pares o germans- amb diabetis. El risc que
presenta una persona amb diabetis tipus 1
de tenir un fill que tingui diabetis és baix, però no impossible!
M’agradaria destacar que la meva mare té diabetis (des de els
14 anys, igual que jo) per tan no podem donar
per suposat que no puguem tenir fills amb diabetis. Per la meva mare va ser
un cop molt dur, com qualsevol mare que es preocupa pels seus fills, no volia
que patis una malaltia que ella estava patint. No és fàcil veure com el teu
fill té el mateixos mals de caps que has tingut tu tant de temps...
Tot i això, també hem de pensar que el fet que la meva mare ja
estigues familiaritzada amb la malaltia em va ajudar molt a tenir un bon
control i a superar-ho de la millor manera possible. En conclusió que si algú
de vosaltres té diabetis i ha tingut un fill que també en té, si us plau, no us sentiu culpables. Penseu que podeu ajudar-lo moltíssim i que en realitat ,com
en el meu cas, acabaran agraint que també tinguin una mare amb diabetis.
