4 d’ag. 2012

Com vaig saber que tenia diabetis

Sempre recordaré el dia que hem van trobar la diabetis, sobretot el que vaig berenar aquell dia.
Era un divendres sortint de l'acadèmia vaig anar al supermercat del costat de casa on feien una oferta de 2 napolitanes per 1€, per descomptat no m'hi vaig poder resistir, més tard quan vaig arribar a casa encara tenia una mica de gana i vaig agafar un bol de cereals i me'l vaig emplenar de "chococrispis".

Aquell dia curiosament tenia visita al metge i quan vaig arribar a la sala d'espera vaig demanar al meu pare si em podia comprar una ampolla d'aigua a la màquina. El meu pare me'n va portar una, però la seva sorpresa va ser quan s'adona que en 3 minuts ja m'havia acabat tota l'ampolla d'aigua. El meu pare sorprès i com que la meva mare era diabètica i coneixia els símptomes , ho va comentar amb  l' infermera i aquesta em va punxar el dit per mirar  el sucre que tenia  a la sang. Un cop fet el control l'aparell marcava 540mg/dl, per descomptat van repetir la prova i després em marcava 560mg/dl quan van acabar el meu pare em va portar al Hospital on allà vaig tenir que punxar-me insulina per primer cop.


I vosaltres com ho vareu saber?

5 comentaris:

  1. M'agradaria saber + coses. Una mica d'introduccio amb la història del nen de sucre. Com quants anys tenia quan va saber que era diabètic.. Com ho va assimilar ell, la familia, els amics.

    ResponElimina
  2. Roger, et felicito per aquest bloc. És molt interessant. El compartiré amb amistats que tinc que son diabètiques.

    ResponElimina
  3. Jo vaig saber que tenia diabetis als 14 anys. Eren altres temps i la gent no coneixia tant aquesta malaltia. La família i el metge de capçalera creien que eren coses de l'adolescència, una dolenta alimentació i una gandulitis exagerada. Vaig avorrir fins i tot l'aigua. Per ho que vaig ingressar a la residencia en estat de coma, totalment deshidratada. D'aquell dia recordo que va vindre el metge a casa i va dir que em tenien d'ingressar, jo li vaig preguntar si em punxarien i ell va contestar que si, per ho que jo li vaig respondre dons que no hi anava. A partir d'aquí tinc lapsus de memòria. Avui aquestes coses ja no solen passar almenys en països mig desenvolupats. Quan agafes una malaltia mig important, sigui la que sigui, crec que es difícil d'oblidar.

    ResponElimina
  4. Jo tenia 12 anys quan vaig debutar. Va ser el dia 18 de desembre de 2006 i portava 6 mesos menjant com una boja (2 entrepans per esmorzar, 2 més a l'hora del pati, dinar 2 vegades...) i aprimant-me. Pesava 30kg i no podia ni aguantar-me dreta. Hanna entenc el que dius perquè, tot i que quan jo vaig debutar ja hi havia molts coneixements i, a més a més, tenia dos amigues diabètiques; el metge em va tractar d'adolescent perduda, bulímica i anorèxica tot a la vegada. Em van fer anàlisis, i m'ho van mirar tot excepte l'hemoglobina glicada.Un desastre.
    Aquell cap de setmana em vaig posar malalta. Vomitava i m'havia tornat a aprimar. Va donar la casualitat que aquell dia hi havia una infermera substituta a la consulta que va preguntar pels meus nivells de sucre, i a ella li he d'agrair que avui encara sigui aquí. Vaig arribar a la UVI de Girona amb cetoacidosis però tot i així estava somrient. Per mi, després de tots aquells mesos dolents, que em diessin que era diabètica va ser com treurem un pes de sobre. Al cap i a la fi, no es viu tan malament ;)

    ResponElimina
  5. Jo tenia 4 anys no ho recordo gaire, només el que m'ha explicat els familiars, sobretot la meva avia que ho passa encara avui molt malament, tinc 20 anys i com ja no visc a casa es preocupa. Puc agrair-li que encara estic aquí gràcies a ella ja que anava molt sovint a dinar a casa seva, el meu avi em venia a buscar amb la vespa a la guarderia i al davant hi havia una fleca, era sortir per la porta i demanar-li aigua no tardava ni 5 seg en veure-me-la tota! hi al arribar a casa eren 3 gots més d'aigua. Menjava molt i molt! Els meus pares no s'ho creien ja que mai havia sigut una nena molt menjadora, fins que la meva avia va consultar-ho amb una amiga seva que era metgessa i li va dir que em portessin a l'hospital a que em miressin el sucre. Em van portar a l'hospital de Palamós només punxar-me el dit i veure que donava HI, em van enviar al Hospital Trueta de Girona volant! Només arribar allà vaig anar ingressada per urgències a la UCI i allà 3 setmanes, tinc la imatge dels meus pares entrar amb totes aquelles bates verdes!!
    Moltes felicitats per el blog!

    ResponElimina