16 de març 2013

La diabetis en el món laboral

En el món laboral, s’hauria de respectar el principi constitucional on es garanteix la no discriminació dels treballadors per motius de salut. És més, el primer que l’incompleix és l’Administració, doncs impedeix l'accés a molts llocs de treball a persones amb diabetis, sense ni tan sols poder demostrar que són APTES per la feina. 

Com per exemple: els bombers, els cossos policials, els pilots d’aviació etc . . .

A sobre, per contra a les persones amb diabetis (sense complicacions o patologies afegides) tampoc se’ns reconeix una MINUSVALIDESA ni molts menys una INVALIDESA, no obstant si que es reconeix com a no aptes per segons quin treballs. 
Existeix en la societat molta ignorància, prejudicis i idees antiquades sobre la diabetis i les seves conseqüències socials. Els darrers anys i ara, qualsevol persona amb dibetis es pot equiparar a una persona no diabètica, ja que es poden dur vides normals sense molta dificultat.. . Avui dia, hi ha molts més mitjans (noves insulines, nous aparells per mesurar la glicèmia . . . etc) que fan que aquestes exclusions siguin obsoletes, i les associacions de malalts haurien de fer més per evitar discriminacions com aquestes. 
Malgrat aquests plantejaments inicials, es constaten també encara casos de discriminació, la majoria de vegades de forma subtil i sense dir-ho pel nom, cosa que en dificulta la denúncia pública o penal. 
Per què l'Estat no comença a posar una mica d'ordre i que exposi d'una forma clara com s'ha de presentar la diabetis a la societat? I que ens justifiqui perquè no podem fer un seguit de feines, quan hi ha persones amb diabetis que han escalat l'Everest, han fet Ironmans (3,86 km de natació, 180 km de bicicleta i 42,2 km de cursa) i han sigut gent important sense que la diabetis els perjudiqués en res! 
  
Voldria donar les gràcies a en Jaume Oriell i Coromines advocat de l'ADC ja que és ell qui m'ha fet unes breus consideracions sobre aquest tema. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada