13 de juny 2014

Ni tan sols podem ser forenses?

Per Setmana Santa a les colònies que vaig estar a Itàlia, vaig conèixer la Laura, una noia amb diabetis que utilitza bomba d’insulina.

M’ho vaig passar molt bé amb ella, però també em va explicar algunes experiències que havia patit on desgraciadament demostra de nou la existent discriminació que hi ha encara amb les persones amb diabetis moltes vegades per falta de coneixements.

Em va explicar un problema que va tenir a la Selectivitat (les PAU) amb el tema de la bomba d'insulina (He pensat que era un bon moment per explicar-ho ja que aquest dies s'estan realitzant). 

Quan es disposava a realitzar l'examen, una professora es va adonar que tenia un petit aparell electrònic a la butxaca (la bomba d'insulina) i degut a la desconeixença de la seva funció, la professora es va pensar que es podia utilitzar per tenir “xuletes” i per tal de demostrar-li que no podia, que es tractava d’un aparell sanitari va haver d'ensenyar-li la bomba a ella mentre tota la classe la estava observant. 

Com si una persona no pogués estar més nerviosa per fer una examen de les PAU a sobre li fan muntar un espectacle abans de començar.... A més, un cop li va ensenyar, la professora no en va tenir prou i va decidir assentar-se al seu costat per vigilar-la de prop,  no fos cas que realment la pogués utilitzar per copiar. La professora devia pensar que feia bé d’assegurar-se per si de cas.... Això si, els altres alumnes de la classe van tenir total llibertat de copiar dels seus companys. 




Realment crec que és una experiència molt desagradable, però ara es troba un problema pitjor...

A la carrera que està cursant actualment, Criminologia s'ha adonat que no podrà exercir de forense al acabar la carrera, ja que una persona amb diabetis no pot accedir als cossos de policia, com mossos d'esquadra, policia nacional, guàrdia civil, etc... La llei ho prohibeix degut a que és il·legal que una persona amb diabetis pugui tenir una arma de foc (“bona que tingues una hipoglucèmia i comences a disparar a tothom”). 

Des de  el meu punt de vista és una injustícia molt gran, ja que a ella per tenir diabetis no li faran fer una carrera més fàcil, però en canvi quant tingui la carrera no podrà exercir del que ella vol fer a més la feina de forense és totalment adaptable (com pràcticament totes les feines) amb la diabetis.





2 comentaris:

  1. Hola Roger!
    Primer de tot FELICITATS per aquest blog, ès molt amè i interessant.
    Soc mare d'una noia amb diabetis.
    A vegades penso que tots aquests handicaps que us posen es per manca d'informaciô, poc coneixement de la malaltia. Aleshores, es mes fàcil dir no a tot que endinsar-se en saber què comporta tenir diabetis.
    Cal lluitar I seguir endavant !!

    ResponElimina
  2. Sí, hi estic d'acord, crec que s'ha de treballar per poder evitar aquestes discriminacions il·lògiques que malauradament són degudes a la manca d'enteniment de la diabetis

    Gràcies per comentar!

    ResponElimina