Què he de fer quan estic malalt?

Les persones que porten un bon control de la diabetis no tenen més riscos
d’adquirir infeccions que la població general, però quan les pateixen necessiten fer uns controls més estrictes de la seva diabetis i adoptar unes mesures addicionals.
En canvi, si el control de la diabetis no és correcte disminuirà la immunitat davant les infeccions i això implicarà la possibilitat de desenvolupar-ne més.

D’altra banda, en les situacions de dejú, estrès o malaltia, es produeixen unes
hormones d’acció contrària a la de la insulina, el cortisol i el glucagó, que són
hiperglucemiants (augmenten el sucre a la sang) i, per tant, fan que les necessitats
d’insulina augmentin.

Es solen necessitar dosis d’insulina superiors a les habituals quant tens una malaltia degut a que altera el teu cos i els medicaments també poden ajudar-hi, per això es important fer-se forces controls per saber com tenim els nivells de sucre.

Si tenim dolor d’estómac i provoca que tinguem una mala tolerància als aliments  que ens origina vòmits, s’ha de subministrar dosis més baixes d’insulina perquè a causa dels vòmits pot provocar que no puguem absorbir sucre o no puguem menjar.

Quan cal anar a l’hospital?

• Quan hi ha vòmits i no es tolera cap ingesta.
• Quan l’acetona a l’orina és molt positiva i la respiració és ràpida.
• Quan els nivells de glucèmia segueixen elevats malgrat les dosis extres d’insulina.
• Quan hi ha confusió mental amb afectació de l’estat general.
• Quan hi ha dolor abdominal no habitual i greu.
• En nens petits (menors de 2 - 3 anys) o que tenen alguna altra malaltia a més de la diabetis.

Quan  feia una setmana que havia sortit de l'hospital que em van diagnosticar la diabetis vaig agafar una gastroenteritis. com que no podia menjar res i ho vomitava tot, els meus pares em van dir que no em poses insulina i vam marxar a l'hospital, on em van posar sèrum i un medicament perquè no vomites i gràcies això vaig poder tornar a casa per la tarda, però això si, directe al llit. La següent setmana la va agafar la meva mare però com que ella ja fa 36 anys que té diabetis se la va saber controlar bevent sucs molt a poc a poc fins que els nivells de sucre li van pujar una mica i injectant-se 1/4 part d'insulina de la que normalment es col•locava.

Això demostra la gran diferència entre una persona que porta molt de temps amb la diabetis amb alguna que no... per això s'ha de tenir en compte que tota persona amb diabetis ha d'assumir un proces d'auto reconeixement per saber com reacciona el nostre cos en aquests casos i com solucionar-los.