Les enrampades es
caracteritzen
per la contracció brusca, involuntària i dolorosa dels músculs
llargs, pot ser també reflex de malalties com a hipotiroïdisme o
diabetis.
En el funcionament muscular intervenen
terminacions nervioses, però també l'adequada circulació sanguínia
és molt important, atès que aporta oxigen al múscul així com
intercanvi d'electròlits. Per aquest motiu per exemple, quan una
persona amb diabetis no controla adequadament els seus nivells de
sucre, tendeix a alterar aquesta funció d’oxigenació
i amb això, ser blanc freqüent d'enrampades, fins i tot quan
dorm.
La seva aparició també pot ser deguda a
una dieta insuficient, (fruites, verdures) falta de calci, sodi,
potassi i hidratacions
inadequades, però també si no es fa un
escalfament previ a l'exercici - per a
qualsevol activitat esportiva es
recomanen escalfaments i estiraments musculars, sent aquests últims
també molt importants al final de la rutina d'exercicis.
Quan tens una enrampada, és important
relaxar el múscul estirant-lo
d'una manera suau i relaxada, així com donar massatges. També és
important que el calçat subjecti bé els peus , però sense que
arribi a oprimir-los.
Un blog on tothom podrà informar-se i opinar sobre la diabetis, que més que una malaltia és una forma de vida
25 de gen. 2013
24 de gen. 2013
Si us voleu relaxar us convidem a una sessió pràctica de Reiki, vist l’interès que va despertar la xerrada i sessió fetes el mes de desembre.
El Reiki es una teràpia mil·lenària japonesa, que al ser relaxant ens pot ajudar.
Heu de saber que el REIKI ajuda, però NO CURA LA DIABETIS.
Dirigiran la sessions les Sres. CARI RUPÉREZ i TERESA LAPIEDRA.
Dia: Dilluns 11 de març
De les 6,30 fins les 8 de la tarda.
Lloc: A la sala 1 de l’Hotel d’Entitats, c/ Rutlla, 20-22 de Girona. (les sesions son gratuites)
Cal confirmar assistència al telf. 972-20-50-20 o bé per e-mail: adcgirona@adc.cat.
Us hi esperem!!
Amb la col·laboració de DIPSALUT.
Qué es el Reiki
Reiki es un sistema de armonización natural que utiliza la Energía Vital Universal, la cual permite tratar enfermedades y desequilibrios físicos y mentales. Mikao Usui, (monje budista japonés) fue quien desarrolló el Reiki durante un retiro espiritual a mediados del siglo XIX, aunque él siempre afirmó que únicamente "redescubrió" una técnica de sanación milenaria que ya existía pero que llevaba mucho tiempo olvidada.
La práctica del Reiki se basa en un emisor que, a través de sus manos transmite Reiki (energía vital) a un receptor, con el fin de paliar o eliminar molestias y enfermedades
Es una energía inofensiva, sin efectos secundarios, es práctica, segura, eficiente y compatible con cualquier otro tipo de terapia.
El método Reiki se basa en la creencia hinduista de que el correcto fluir de la Energía Vital a través de los distintos chakras es lo que asegura un buen estado de salud en el organismo. Según esta creencia, el mal funcionamiento o bloqueo de la energía en uno o varios chakras sería lo que provoca o agrava el mal estado de salud, dando lugar a enfermedades y trastornos. El método consiste en dirigir la energía Reiki a los chakras de un enfermo (receptor), desbloqueándolos y potenciando el proceso de recuperación del receptor.
El Reiki no puede reemplazar al tratamiento médico, aunque sí se puede utilizar de forma complementaria.
El Reiki llega mucho más allá del cuerpo físico. Resulta eficaz en multitud de molestias y trastornos tanto físicos como psicológicos, como la ansiedad, el estrés, el insomnio, la artritis, las jaquecas, los problemas gástricos y también actúa como sanador de bloqueos emocionales profundos.
Es una energía preventiva y curativa. Ayuda en las terapias y mejora el estado general de personas sanas o enfermas, ya que equilibra las energías, libera las emociones, desarrolla la conciencia, aumenta la creatividad y eleva la energía vital.
¿Qué aporta el Reiki?
La falta de salud no se muestra sólo en nuestro nivel físico (enfermedades); también se refleja en el nivel emocional, mental y espiritual. Nos ayuda a afrontar la vida con mayor equilibrio.
Aplicaciones concretas del Reiki
El Reiki, más que tratar enfermedades específicas, consigue un equilibrio completo a través de la Energía Universal. De esta forma, el mismo paciente "toma las riendas".
18 de gen. 2013
Diabetis gestacional
La
diabetis gestacional no presenta signes específics, però es pot
sospitar, en alguns casos, si hi ha un increment excessiu de pes,
cansament o set o un augment d'orina. El terme diabetis gestacional
s’utilitza per descriure la intolerància als hidrats de carboni
que s’esdevé durant l’embaràs o que existia prèviament però
que es reconeix per primera vegada durant la gestació.
L'embaràs és una
situació que origina nombroses modificacions metabòliques en el
conjunt de l’organisme i que pot causar, entre d’altres
alteracions, una hiperglucèmia, o bé ésser el factor desencadenant
de la diabetis.
Aquest
tipus de diabetis es desenvolupa en més del 10% dels embarassos,
especialment durant el segon trimestre i el tercer, i és capaç de
causar alteracions fetals i perinatals (anterior al part o en el
mateix temps del part).
Encara que després del
part, la major part de les dones recuperen un estat d’absoluta
normalitat, mentre que en d’altres casos es manté una intolerància
hidrocarbonada, i en una tercera part es desenvolupa una diabetis
mellitus
al cap de deu anys. Així, actualment es considera que cal practicar
un test de tolerància a la glucosa a totes les dones embarassades
per tal de descobrir precoçment si es presenta, el desenvolupament
d’aquest trastorn.
11 de gen. 2013
Diabetis: Permís de conduir és extraordinari i no ordinari
Molts de vosaltres
aviat féreu els 18 anys com jo o fa poc que us heu tret el permís
de conduir o l’heu de renovar i suposo que us haureu trobat amb
tots aquests problemes.
La
normativa sobre el permís de conduir és clarament
discriminatòria per les persones que pateixen diabetis. Ja que
per treure's el permís o renovar-lo s'ha d'aportar un certificat
mèdic, fet per l'endocrinòleg o pel metge de capçalera, conforme
s'està ben compensat i controlat.
Ara
però s'ha de renovar cada 3 o 4 anys (depèn de l'informe) i no cada
any com es feia abans, encara que pels permisos professionals
(autocars, camions, etc...) segueix essent cada any.
Estadísticament
no hi ha proves que demostrin que els pacients que tenen diabetis
tinguin un risc d'accident superior a la gent que no té diabetis.
Per tant s'hauria d'exigir un tracte més igualitari i respectuós,
que eviti tota mena de discriminació legal, com ara es produeix
desgraciadament amb el carnet de conduir.
És
important destacar que no és aconsellable amagar la malaltia en els
reconeixements mèdics (encara que aquests són molt fluixos) ja que
ocultar la veritat pot ser perillós.
Voldria
donar les gràcies a en Jaume Oriell i Coromines advocat de l'ADC ja
que és ell qui m'ha fet unes breus consideracions sobre aquest
tema.
5 de gen. 2013
Investigadors catalans ensinistren gossos per detectar la hipoglucèmia
El director
del projecte, Ramon Gomis, ha explicat que un dels problemes dels diabètics amb
risc de patir una hipoglucèmia és que de vegades ho noten, però d'altres, no, i
la pèrdua de consciència pot ser molt ràpida, cosa que angoixa a molts dels
pacients.
El doctor Gomis ha explicat que aquesta iniciativa va sorgir perquè a Anglaterra es van adonar que els gossos de les persones diabètiques borden i es mostren més nerviosos abans que aparegui la hipoglucèmia, és a dir, la baixada del sucre en sang en els humans.
Després d'un estudi, investigadors anglesos van concloure que un 70% dels gossos que conviuen amb diabètics modifiquen visiblement la seva conducta abans que variïn els nivells de glucosa en sang del malalt.
Sembla, doncs, que els gossos poden detectar aquesta fase de la malaltia perquè, minuts abans de la pèrdua de consciència, el pacient allibera una olor específica a la suor que l'animal nota, cosa que no passa en els humans.
L'estudi realitzat a Catalunya per l'institut d'investigacions biomèdiques Agustí Pi i Sunyer de l'Hospital Clínic i la Universitat Autònoma de Barcelona consisteix ara en l'ensinistrament de gossos perquè detectin la hipoglucèmia. L'objectiu, a llarg termini, és construir un aparell amb un sensor que pugui alertar el malalt abans que es produeixi la hipoglucèmia.
Aquest tipus d'investigacions en l'àmbit sanitari concedeix als gossos la possibilitat d'ajudar a pal·liar possibles conseqüències d'algunes malalties.
Link del video
El doctor Gomis ha explicat que aquesta iniciativa va sorgir perquè a Anglaterra es van adonar que els gossos de les persones diabètiques borden i es mostren més nerviosos abans que aparegui la hipoglucèmia, és a dir, la baixada del sucre en sang en els humans.
Després d'un estudi, investigadors anglesos van concloure que un 70% dels gossos que conviuen amb diabètics modifiquen visiblement la seva conducta abans que variïn els nivells de glucosa en sang del malalt.
Sembla, doncs, que els gossos poden detectar aquesta fase de la malaltia perquè, minuts abans de la pèrdua de consciència, el pacient allibera una olor específica a la suor que l'animal nota, cosa que no passa en els humans.
L'estudi realitzat a Catalunya per l'institut d'investigacions biomèdiques Agustí Pi i Sunyer de l'Hospital Clínic i la Universitat Autònoma de Barcelona consisteix ara en l'ensinistrament de gossos perquè detectin la hipoglucèmia. L'objectiu, a llarg termini, és construir un aparell amb un sensor que pugui alertar el malalt abans que es produeixi la hipoglucèmia.
Aquest tipus d'investigacions en l'àmbit sanitari concedeix als gossos la possibilitat d'ajudar a pal·liar possibles conseqüències d'algunes malalties.
Link del video
Subscriure's a:
Missatges (Atom)