És quan corro que hi veig clar!!

Ara fa un any, que vaig córrer la meva primera mitja marató amb el diatetic. Alguns ho recordareu per l'entrada que vaig penjar i com era d'esperar no podia resistir-me a fer una nova entrada sobre la mitja marató d'aquest any.
Per mi, la mitja marató no va començar a l'hora de la cursa, va començar molt abans, el dia abans, just quan em dirigia cap a Granollers, a l'hotel Iris per assistir a la reunió prèvia de la cursa amb els meus companys del diatletic.
 
El principi estava una mica nerviós, després d'un any no s'havia si tots els companys se'n recordaria de mi, però un cop allà ja vaig notar el bon ambient i em vaig sentir relaxat i còmode amb tots. 
La reunió, va ser divertida amb moltes bromes i  la vaig trobar interessant, perquè ens van fer una explicació de la localització dels avituallaments "exclusius" per persones amb diabetis i un anàlisi dels controls de l'any passat on aprofito per felicitar en Tomás Fuertes que ser qui va tenir els millors controls.

Després de la reunió vaig tornar cap a casa, on m'esperava un bon plat d'espaguetis amb uns quants talls de pizza i d'acompanyament un bon grapat de nervis per l'endemà.

L'endemà em vaig despertar a les 7:00, com ja m'esperava no em va costar llevar-me, tenia moltes ganes de sortir de casa i anar directe a Granollers a fer la cursa.
Un cop vaig arribar a l'hotel Iris, tothom ja estava en moviment, tan voluntaris com corredors, i vam aprofitar aquells moments de nervis abans de la cursa per comentar les nostres experiències i per conèixer-nos una mica més! A més, aquest any jo no era l'únic de la família que participava al diatletic, també hi havia la meva mare, l'Anna Cardos com a voluntària.

Reducció nit abans de la cursa: Sí
Hora: 21:00
Tipus d'insulina: Lantus
Reducció: 1

Glucèmia el matí de la cursa: 211 (7:02)
Esmorzar: 6'5 R

Glucèmia just abans de començar la cursa: 212
Glucèmia en el km 4: 185 (menjo una barreta energètica)
Glucèmia en el km 10: 201 (menjo una barreta energètica + got d'aquarius)
Glucèmia en el km 17: 147 (3 filipinos)
Glucèmia a l'arribada: 134

Temps realitzat: 1:50:19

• Velocitat: 11,47 Km/h
• Ritme: 05:13 min/km
  
  

 
(Les dades de les glucèmies són aproximades, ja que no me'n recordava exactament que em marcava en cada avituallament)

 

Segurament estareu cansats de sentir sempre ho mateix, però la cursa va ser fantàstica, concerts en directe, un gran aflorament de gent i l'emoció de la gent és respirava per l'aire. Vaig poder fer la cursa amb comoditat i poder baixar de les dues hores. Quan vaig acabar la cursa ens vam anar felicitant i relatant com havíem trobat la cursa, i més tard vam anar a dinar tots junts, per continuar coneixent-nos de manera més tranquil•la i confortable i per descomptat saber qui s'emporta la cullera de fusta, que la guanya el novell del diatletic que hagi tardat més. Que aquest any l'ha guanyat en Mario Ramirez, amb un temps de 1:30 més o menys, que demostra que els nous novells pugen fort!!


Per mi la cursa, va acabar quan vam acabar el dinar i tornàvem cap a Girona, i dic això, perquè la cursa que vaig fer-la setmana pesada, no existiria si no hi hagués un grup com el diatletic, on són tots ells que fan que aquesta cursa de Granollers sigui tan extraordinària, perquè sinó fos per tots vosaltres, aquesta cursa per mi no existiria.

Gràcies!!

 

Per què no puc donar sang?

Tot just farà uns mesos a la universitat de Girona, a la Facultat de Ciències a on estic estudiant, van anar un servei de donació de sang mòbil. Feia temps que volia donar sang i en veure’n la oportunitat no m’ho vaig pensar dues vegades. Encara que tenint diabetis havia sentit que no podia donar sang vaig anar-hi per assegurar-me’n. 

Quan vaig arribar-hi, vaig anar ha preguntar si podia donar sang, i llavors, em van preguntar si em subministrava insulina, per saber si era de tipus 1, i en contestar que sí, em van dir que no podia. La veritat que quant m’ho van dir em vaig quedar sorprès i només podia pensar amb el perquè no i per això  em vaig motivar per voler informar-me més sobre aquest tema.

Una de les primeres respostes obtingudes, fa referència a les malalties que necessiten com a tractament les injeccions (abans per la diabetis tipus 1 s’utilitzaven), perquè el tema de les agulles és molt conflictiu, ja que es podia donar el cas que es compartissin xeringues. A més a més, en aquella època van començar a donar-se casos de malalties com la Hepatitis C i la CIDA, d’aquesta manera per evitar riscos es va crear aquesta normativa. Però en realitat, actualment pràcticament ningú utilitza xeringues, ara s’utilitzen bolígrafs d’insulina amb una agulla d’un sol ús. Per tant es pot pensar que aquest motiu d’exclusió està totalment desfasat.

Una altra explicació pel qual no podem donar sang, donat que ens injectem insulina, és que aquesta perdura unes 25 hores en eliminar-se del cos, per tant, la sang que ens extreuen en aquell moment contindria insulina i no seria bona pel receptor.

Però òbviament no em vaig sentir satisfet amb aquestes respostes, com a bon biòleg que vull arribar a ser, volia també saber la base científica d’aquesta exclusió, així que em vaig decidir posar-me en contacte amb professionals sanitaris i amb el Banc de Sang. Malgrat tot les respostes no van ser les esperades...

Em van contestar que els procediments amb que es regulen l'acceptació i l’exclusió del donants de sang es basen en la legislació i en normatives internacionals atorgades periòdicament. 

La legislació espanyola especifica amb un Real Decret on les persones amb diabetis insulinodependent estan excloses de la donació de sang.

Segons el Reial decret 1088/2005, de 16 de setembre, pel qual s'estableixen els requisits tècnics i condicions mínimes de l'hemodonació i dels centres i serveis de transfusió. Publicat en el BOE (núm. 225, de 20/09/2005.)

Referencia:     BOE-A-2005-15514 - (Análisis)

ANEXO II

Criterios de selección de donantes de sangre total y componentes sanguíneos

B. Criterios de exclusión de donantes

1.6 Diabetes que precisa tratamiento con insulina.”

Aquesta exclusió es basa en 2 motius: 

El primer, és degut a que la diabetis es pot descompensar amb major facilitat.

I el segon motiu, més important, és donat a la procedència de la insulina.

Si aquesta hormona és sintètica no hi ha cap tipus de problema, però en el suposat cas que la procedència sigui biològica, no es podria acceptar la donació pel risc de la malaltia de les vaques boges (malaltia que no es pot detectar amb cap anàlisis).

Personalment no entenc gaire bé la resposta, amb aquesta “descompensació”, que vol dir que ens pot baixar el sucre? Perquè només has de mirar-te el sucre abans de donar sang i llestos, a més sempre en acabar et donen un suc i galetes, per tant no crec que pugui ser gaire greu. Una altre persona ens va dir que era per estalviar-se proves, però en realitat punxar el dit és una prova realment simple, i abans de donar sang, te’n fan moltíssimes i no crec que els hi passi res per fer-ne una de més... (que segurament si que la fan).

Actualment, la insulina que s’utilitza és l’artificial o la humana, que estan creades per clonació molecular en els laboratoris i que es idèntica a la insulina humana.

Des del meu punt de vista, totes aquestes explicacions estan obsoletes, com ho està la llei i segurament s’hauria de revisar.... És més, en el Banc de Sang em  suggereix que ho torni a preguntar d’aquí 2 o 3 anys, perquè em van informar que aquets procediments es van renovant periòdicament,  i que és molt possible que la nova legislació determini un canvi de criteris. I em sap molt de greu que no es revisin lleis d'aquests tipus quan actualment ens trobem amb una gran demanda de sang i falta de donants...

Per altre banda, També he d’admetre que potser existeix una altre explicació, que realment té més lògica i sentit, però jo no he sigut capaç de trobar-la, així que animo a tothom que esta llegint aquesta entrada que si la sap me la comenti en el blog.

Jo ja m'entenc

Segur que hem sentit milers de cops que la diabetis és diferent per a tothom i crec que és molt curiós que una mateixa malaltia no actuï igual en les mateixes situacions depenent de cada  persona o moment en que ens afecti. Tot i que segurament això és un fet més que demostra que la diabetis és una malaltia ben complexa on 2+2 no sempre fan 4.

Un fet que també he trobat interessant es que quan et diagnostiquen diabetis,  et deriven a professionals com un dietista, un endocrí i inclús també amb un educador. Un educador, com molt bé reflecteix la paraula, és una persona que t’ensenya a portar la malaltia. Però al final has de ser TU qui ha d’aprendre a portar bé la diabetis ja que tu ets el que millor et coneixes i pots saber millor com respon el teu cos davant de cada situació que se’t presenta. I en aquest cas no pots fer que el teu metge sigui l’únic que intenti ajudar-te a portar la diabetis, ja que el que té la diabetis ets tu i al fi i el cap qui et pot conèixer millor que tu mateix?

Preparació per l'esport

Cada cop queda menys per la mitja de Granollers... Això vol dir que cada vegada he d'entrenar més. Per sort els que ens agrada l'esport tenim els nostres "trucs" per estar preparats ens els entrenaments. 

Per exemple fer un esmorzar nutritiu abans d'anar a corre, però també ajuda menjar aliments suplementaris mentre es fa l'esport, sobretot per si es té una baixada de sucre.

Aquests últims dies he estat prenent gels i barretes de DiaBalance i m'han anat molt bé! Els he trobat molt bons i aporten una gran dosi d'energia i això és molt important per a nosaltres, ja que hem de menjar productes alts amb sucre i que tinguin un efecte ràpid, sobretot durant l’exercici, per evitar possibles baixades de sucre. I DiaBalance ens ofereix diversos productes com barretes, gels, begudes energètiques, batuts, etc... I a més tots els seus productes estant pensats per gent amb diabetis.

 

https://www.diabalance.com/ 

Per tal de tenir un bon control del sucre durant l’esport i saber quins tipus de productes alimentaris ens hem de prendre durant l’exercici,  s'ha de tenir en compte quin tipus d'exercici es fa:

Exercicis aerobis: (30m-60m) d'intensitat moderada

S'hauria de fer amb el sucre entre (110mg-190mg) i és recomanable portar un suplement com un suc o una peça de fruita per si de cas.

Exercicis de llarga durada: (més de 2 hores)

En aquest cas es recomana baixar les dosis d'insulina ràpida i inclús de la lenta del dia anterior i prendre productes amb sucre mentres es fa l'esport (barretes o begudes energètiques).

Exercicis en equip: (60m-90m) com fútbol, basquet, tenis, etc...

Cal controlar la glucèmia abans del partit i en els temps morts, ja que si aquesta es baixa s'haurà de prendre un suplement energètic

Exercicis breus amb molt d'esforç: No solen ser problemàtics, només cal controlar la glucèmia. 

Exercicis de llarga durada amb activitat irregular i intermitent:  Seria útil rebaixar les dosis d'insulina ràpida i lenta, prendre suplements cada dues hores i rebaixar les dosis d'insulina un cop acabat l'exercici.

BONES FESTES!!

Timesulin

Les petites idees..., les petites idees són les que mouen aquest MÓN i òbviament en el món de la diabetis no anava a ser diferent! Doncs m’estic adonant que cada vegada hi ha més i més idees que ens ajuden a la nostre lluita constant, ja sigui fent aplicacions pel mòbil, nous descobriments o la creació d’eines que ens faciliten el control.

No hem de centrar el progrés de la diabetis únicament en si han trobat la cura o no, perquè s’han descobert coses que no ens curen la malaltia però si ens ajuden a portar-la millor.

Avui m’agradaria referir-me a un objecte que pot ser molt útil, segurament potser molts de vosaltres ja el coneixereu, el Timesulin es tracta d’un tap pels nostres bolígrafs d’insulina que ens marca el temps que ha passat des de la teva última punxada i crec que pot ajudar moltíssim ja que algunes vegades a més d’un li ha passat que no se’n recorda de si s’ha injectat la insulina o no. I a més aquest taps es poden trobar per molts tipus d'insulina.

Podeu trobar aquest tap en la web que us poso a continuació:

http://www.sweetcasediabetes.com/es/7-timesulin

O a l’ADC de les Comarques Gironines i a la de Barcelona

I voldria donar les gràcies a Miquel Garriga que és els que ens facilita aquest taps i em va permetre conèixer sobre aquesta innovació.

ADC Comarques Gironines (13 de Desembre)

l’ADC de les Comarques Gironines ens ha preparat unes xerrades per aquest divendres 13 de desembre a dos quarts de vuit del vespre. 

Us conviden a passar una vetllada amb ells, com sempre a l’Hotel d’entitats carrer de la Rutlla 20-22 de Girona.

Aquesta trobada tindrà dues parts, la primera, consistirà en que participeu a la taula rodona:

DIABETIS I ESPORT

Per a tots els que us agrada fer alguna activitat física, podeu veniu i explicar les vostres experiències, de quina manera gestioneu la vostre diabetis en la pràctica de l'esport i com ho adapteu a la vostra vida de cada dia. Per començar ja tenim quatre contertulians: 

• Jordi Paretas i Falgàs .- jugador de handbol des ben petit, durant 26 anys ha compaginant la diabetis amb el handbol i també amb el waterpolo, la natació, les curses i l’excursionisme d’alta muntanya que juntament amb altres joves diabètics van fer travesses i cims de més de 3.000 m. També cal destacar que va ser entrenador de handbol i vicepresident de la UES, ara és regidor d'esports de l'ajuntament de Sarrià de Ter i soci del grup de muntanya del municipi. Assegura que la diabetis mai li ha impedit fer res i que fer esport l’ha ajudat molt.

• Miquel Garriga Aldeguer.- és diabètic des dels 14 anys i explica que la diabetis no li ha impedit tenir una vida com la de qualsevol altre company de la seva edat, especialment la de gaudir del esports que habitualment practica i que són: Bicicleta de muntanya i carretera, córrer, tant en ciutat com per muntanya, esquí de muntanya i windsurf.

• Ramon Figueres Moner.- Actualment fa triatló, adaptant la diabetis i gestionant la ingesta d’hidrats a cada una de les seves modalitats. Fa esport perquè li agrada i s’hi troba bé, diu que la diabetis el limita en certa manera, que l’obliga a dosificar l’esforç. El seu objectiu és participar en diverses curses i triatlons i fer una marca personal.

• Roger Vidal Cardos.- ha creat un bloc per ajudar altres joves amb diabetis i els esports que practica habitualment són: córrer per carretera i muntanya, natació, sendarisme i bicicleta de muntanya. Opina que la diabetis és la cursa de resistència més llarga que existeix i amb l’esport es pot millorar.

En la segona part, en Miquel Garriga, ens presentarà la botiga online que fa pocs mesos va posar en funcionament: 

 

SWEETCASE DIABETES

Aquesta botiga s’hi distribueixen productes pràctics per al dia a dia de les persones amb diabetis, i amb la particularitat de que han estat desenvolupats per altres persones diabètiques. 

Ens explicarà com va sorgir la idea de Sweetcase Diabetes, els productes que s'hi poden trobar, alguns dels quals també estan disponibles a la botiga de la Delegació de Girona, i noves idees que li agradaria desenvolupar en un futur.