El descobriment de la insulina

Nicolae Paulescu, professor de fisiologia de la Universitat de Medicina i Farmàcia de Bucarest, va ser el primer científic que va aconseguir aïllar la insulina, la qual va anomenar “pancrein”, però no en va resultar cap ús clínic.

Va ser més tard amb el mètode de Banting dissenyat per Frederick Banting i Charles Best, que van saber trobar un ús clínic. Amb aquest mètode d’aïllament de la insulina i de subministració a un gos, va poder fer mantenir aquell gos, que no podia produir insulina, en vida durant tot un estiu gràcies als extractes, que contenien insulina, que li disminuïen els nivells de glucosa en sang.

L'onze de gener de 1922, Leonard Thompson, un diabètic de catorze anys que s'estava morint a l'Hospital General de Toronto, va rebre la primera injecció d'insulina. Com que l'extracte era força impur, Thompson va experimentar una reacció al·lèrgica severa i les següents injeccions van ser cancel·lades. Durant els dotze dies següents, Collip va treballar de forma exhaustiva per millorar l'extracte de pàncrees, i el dia 23 es va injectar la segona dosis, que va tenir un èxit rotund, no només perquè no hi van aparèixer efectes adversos, sinó perquè van aconseguir eliminar completament la glicosúria pròpia de la diabetis.

Els nens que morien de cetoacidosi diabètica es mantenien en grans sales, la majoria d'ells en estat de coma, mentre els familiars esperaven la mort inevitable. Banting, Best i Collip, però, en un dels moments més dramàtics de la medicina, van anar llit per llit d'una sala injectant el nou extracte purificat. Abans que arribessin a injectar la dosis a l'últim nen que s'estava morint, els primers ja van començar a despertar-se del coma.

La insulina purificada provinent de fonts animals va ser l'únic tipus d'insulina disponible pels diabètics fins que la recerca mèdica va avançar en el camp de la genètica.

Actualment, la insulina “humana” biosintètica es fabrica per a ús clínic generalitzat mitjançant la utilització de tècniques d'enginyeria genètica que es basen en la tecnologia de l'ADN recombinat. Recentment, els investigadors han aconseguit introduir el gen de la insulina en plantes per tal de produir-hi l'hormona i es preveu que aquesta tècnica redueixi els costos de producció.

D'aquí espero que es reflexioni sobre la importancia que té la investigació i la recerca, perqué es pugui continuar investigant aquí i es deixi de retallar els  pocs ajuts que dóna l'Estat.