22 d’oct. 2014

Científics de I'IRB de Barcelona ballant per la investigació del càncer, l'Alzheimer i la diabetes

Un grup de científics de de l'institut de Barcelona d'investigació biomèdica (IRB) han trobat una manera original per recaptar fonts per a la investigació.
Han realitzat un vídeo penjat a youtube on surten fent un ball dins les seves instal·lacions de la cançó "safe and sound" de Capital Cities.

Per cada visualització del vídeo diverses empreses patrocinadores faran un donatiu per a la recerca i investigació del càncer, Alzheimer i la diabetis.

Empreses patrocinadores:
  • Banc Sabadell  
  • Sanofi  
  • Eppendorf AG  
  • Fisher Scientific S.L.  
  • Promega Biotech Ibèrica S.L.  
  • Sigma Aldrich Química S.A.  
  • Panreac Química SLU 

A Espanya es poden fer donacions amb un missatge de text posant: IRBBARCELONA al 28014 per donar €1.20 a l'IRB Barcelona o a través de la seva pàgina web: http://www.irbbarcelona.org/donate

Twitter hashtag: #IRBdances

El vídeo és molt divertit i és per una bona causa! Agraïra que intentéssiu compartir aquest vídeo amb tothom! Junts podem arribar més lluny!



17 d’oct. 2014

Estàs alt o baix de sucre??


El següent tòpic tracta sobre la gent que sol confondre dos aspectes bàsics de la diabetis, quan tenim una baixada de sucre (hipoglucèmia) i quan tenim una pujada de sucre (hiperglucèmia) són dos termes que no es poden confondre ja que les conseqüències poden ser molt dolentes. 

Aquest fet el vaig poder comprovar quan parlava amb els meus companys de classe sobre aquest tema i va ser quan me’n vaig adonar que la gent el solia confondre, per tant no està de més fer una petita explicació.
Encara tinc alguns amics que quan els pregunto que farien si em trobessin baix de sucre em responen que m’injectarien insulina...

En veritat, malauradament no és tan estrany que hi hagi tanta confusió, doncs hi ha moltes pel·lícules i sèries que segueixen confonent aquest temes i llavors el públic agafa unes idees equivocades.

La pujada de sucre (hiperglucèmia): No implica un problema directe en aquell moment per la persona amb diabetis, tot i que ens pot fer augmentar les ganes d’orinar o tenir molta set...
En tot cas, només provoca problemes a la llarga si es mantenen sempre aquest nivells alts, per això s’ha d’evitar. Es sol donar quan es menja més del compte o no ens fiquem prou insulina, per tant només t’has de punxar el dit i posar la dosis adequada d’insulina per tornar als nivells normals.

Baixada de sucre (hipoglucèmia): En aquest casos la pròpia persona amb diabetis els sol detectar o sinó en casos molt extrems ho poden detectar els del voltant a causa d’un comportament estrany de la persona amb diabetis. Aquest casos es dona quan ens subministrem massa insulina, no mengem prou o fem massa exercici. La persona amb diabetis han de prendre un sucre ràpid (suc, cola, etc...) i desprès algun sucre més lent com unes galetes.





10 d’oct. 2014

Pujada de Sweets al turó de l'home


Fa unes setmanes els sweets van tornar a fer de les seves! 

Es va organitzar una pujada fins al turó de l’home, gratuït i per poder gaudir d’una gran ruta amb bona companyia.

Vam travessar una profunda fageda mentre podíem contemplar com el riu ens acompanyava per l’altre costat. Al cap d’una bona estona de distreta pujada vam acabar arribant fins una petita esplanada on ja gairebé es podia veure el turó!

Un cop vam arribar el cim, alguns sweets no en van tenir prou i van pujar també fins a les agudes. La ruta va agradar molt, tot i que com és normal alguns es van cansar més que d’altres.

Des de el meu blog, voldria donar les gràcies a tots els que van participar i avisar que ja tinc ganes de fer una nova ruta amb tots vosaltres i amb més gent que es vulgui apuntar a una colla on ens sobra dolçor!

Ja no vull explicar res més, doncs una imatge val més que mil paraules! Espero que gaudiu d’aquest petit recull i recordo que totes les altres imatges estan penjades al facebook, al grup sweets 2.0
 








11 d’ag. 2014

La diabetis no té límits ni a l'espai!!


Fa uns dies vaig estar a una xerrada feta per en Josu Feijoo, la primera persona amb diabetis que va escalar l'Everest!

 Segurament molts poden pensar que després d'aquesta gran proesa ja podia descansar, però no! Ha decidit fer-ne una d'encara més extraordinària, anar a l'espai! Segurament molta gent pot pensar que és impossible, que una persona amb diabetis pugui anar a l'espai i pot pensar que aquesta informació es falsa, he d’admetre que fins que no el vaig sentir dir-ho a ell mateix amb les seves pròpies paraules i veure com ens ensenyava fotos i vídeos de la seva preparació, també m’hagués costat de creure... Tot hi així al final de l'entrada he penjat dos enllaços, una és de una entrevista que li van fer sobre el seu viatge a l’espai i l'altre de la seva pàgina oficial.

La seva missió a l'espai consisteix en provar uns medidors de glucosa especials que permetrien enviar la nostra concentració de glucosa directament al “núvol”, d'on el teu metge o inclús un familiar podria veure que et marca el dit, però encara hi ha més! Per inversemblant que sembli, vol provar un experiment que les lleis terrestres prohibeixen i que en canvi a l'espai no existeixen. Vol provar en si mateix un nou fàrmac contra la diabetis que inhibeix les citoquines que malmeten les cèl·lules beta (les cèl·lules que produeixen insulina) i estimulà les cèl·lules antiinflamatòries...

És una persona de les que a nosaltres ens agraden! Sense limitacions! Que fan el que desitgen fer, sense que la diabetis els hi sigui un impediment. Per això des d’aquí li vull desitjar molta sort i admiració! Doncs nosaltres també hauríem de començar a demostrar que les persones amb diabetis no estem fetes només de dolçor ;)


 

I voldria quedar-me amb una frase que va dir al final de la xerrada que em va agradar en especial:

 El futuro pertenece a aquellos que creen en la belleza de sus sueños. Nunca dejes de soñar.






29 de jul. 2014

Campaments adc 2014

Farà ara uns  4 anys, un nen de 14 anys pujava a un autobús ple de gent com ell, amb diabetis i tots plegats anaven cap a uns campaments, un lloc on es podrien conèixer i per primer cop trobar algú que comprengués perfectament la diabetis i a més rebre una gran ajuda per part de dietistes i metges.

Fa poc va tornar aquest nen, però aquest cop com el nen de sucre, tot i que en realitat hi va anar més com un jove monitor.  Curiosament les sensacions no van ser gaire diferents del primer cop, els nervis, les ganes de conèixer gent o l’expectació per saber com seria la gent amb qui compartiria aquells 10 dies eren les mateixes que sentia feia 4 anys enrere. 

Vam fer moltíssimes activitats, algunes més estrafolàries que d’altres, però sempre amb la finalitat que els nens s’ho passessin super bé! Es va fer una gimcana marrana, unes olimpíades gregues, diverses excursions i fins i tot ens va aparèixer Jesucrist reclamat una espardenya...



L’experiència ha estat fantàstica, m’ha servit per recordar vells records i poder tornar a gaudir d’uns campaments que em van ajudar molt. Voldria agrair tot l’equip de monitors, sanitaris i dietistes, per haver fet d’aquesta estada un gran record, i per descomptat no puc oblidar-me dels nens que van venir als campaments, que han permès que un jove monitor com jo amb poca experiència prengués molt amb ells i a més gaudís tant!!


Sucre amunt!!!






17 de juny 2014

SORTEIG SAMARRETA OFICIAL DEL BARÇA SIGNADA PER EN XAVI HERNÁNDEZ

Ja estan a totes les Delegacions de Diabètics de Catalunya (adc) les butlletes per participar al sorteig d'una samarreta oficial del Barça signada per en Xavi Hernández. 

Es sortejarà el dia 27 de juny de 2014, el guanyador serà aquell que tingui la butlleta que el seu número coincideixi amb les darreres 3 xifres del sorteig de la ONCE d’aquell dia.
 

Preu per butlleta: 3 €

Animeu-vos a participar! 

Recordeu que és per una bona causa!!!  :)

13 de juny 2014

Ni tan sols podem ser forenses?

Per Setmana Santa a les colònies que vaig estar a Itàlia, vaig conèixer la Laura, una noia amb diabetis que utilitza bomba d’insulina.

M’ho vaig passar molt bé amb ella, però també em va explicar algunes experiències que havia patit on desgraciadament demostra de nou la existent discriminació que hi ha encara amb les persones amb diabetis moltes vegades per falta de coneixements.

Em va explicar un problema que va tenir a la Selectivitat (les PAU) amb el tema de la bomba d'insulina (He pensat que era un bon moment per explicar-ho ja que aquest dies s'estan realitzant). 

Quan es disposava a realitzar l'examen, una professora es va adonar que tenia un petit aparell electrònic a la butxaca (la bomba d'insulina) i degut a la desconeixença de la seva funció, la professora es va pensar que es podia utilitzar per tenir “xuletes” i per tal de demostrar-li que no podia, que es tractava d’un aparell sanitari va haver d'ensenyar-li la bomba a ella mentre tota la classe la estava observant. 

Com si una persona no pogués estar més nerviosa per fer una examen de les PAU a sobre li fan muntar un espectacle abans de començar.... A més, un cop li va ensenyar, la professora no en va tenir prou i va decidir assentar-se al seu costat per vigilar-la de prop,  no fos cas que realment la pogués utilitzar per copiar. La professora devia pensar que feia bé d’assegurar-se per si de cas.... Això si, els altres alumnes de la classe van tenir total llibertat de copiar dels seus companys. 




Realment crec que és una experiència molt desagradable, però ara es troba un problema pitjor...

A la carrera que està cursant actualment, Criminologia s'ha adonat que no podrà exercir de forense al acabar la carrera, ja que una persona amb diabetis no pot accedir als cossos de policia, com mossos d'esquadra, policia nacional, guàrdia civil, etc... La llei ho prohibeix degut a que és il·legal que una persona amb diabetis pugui tenir una arma de foc (“bona que tingues una hipoglucèmia i comences a disparar a tothom”). 

Des de  el meu punt de vista és una injustícia molt gran, ja que a ella per tenir diabetis no li faran fer una carrera més fàcil, però en canvi quant tingui la carrera no podrà exercir del que ella vol fer a més la feina de forense és totalment adaptable (com pràcticament totes les feines) amb la diabetis.