Tot just farà uns mesos a la universitat de Girona, a la Facultat de Ciències a on estic estudiant, van anar un servei de donació de sang mòbil. Feia temps que volia donar sang i en veure’n la oportunitat no m’ho vaig pensar dues vegades. Encara que tenint diabetis havia sentit que no podia donar sang vaig anar-hi per assegurar-me’n.
Quan vaig arribar-hi, vaig anar ha preguntar si podia donar sang, i llavors, em van preguntar si em subministrava insulina, per saber si era de tipus 1, i en contestar que sí, em van dir que no podia. La veritat que quant m’ho van dir em vaig quedar sorprès i només podia pensar amb el perquè no i per això em vaig motivar per voler informar-me més sobre aquest tema.
Una de les primeres respostes obtingudes, fa referència a les malalties que necessiten com a tractament les injeccions (abans per la diabetis tipus 1 s’utilitzaven), perquè el tema de les agulles és molt conflictiu, ja que es podia donar el cas que es compartissin xeringues. A més a més, en aquella època van començar a donar-se casos de malalties com la Hepatitis C i la CIDA, d’aquesta manera per evitar riscos es va crear aquesta normativa. Però en realitat, actualment pràcticament ningú utilitza xeringues, ara s’utilitzen bolígrafs d’insulina amb una agulla d’un sol ús. Per tant es pot pensar que aquest motiu d’exclusió està totalment desfasat.
Una altra explicació pel qual no podem donar sang, donat que ens injectem insulina, és que aquesta perdura unes 25 hores en eliminar-se del cos, per tant, la sang que ens extreuen en aquell moment contindria insulina i no seria bona pel receptor.
Però òbviament no em vaig sentir satisfet amb aquestes respostes, com a bon biòleg que vull arribar a ser, volia també saber la base científica d’aquesta exclusió, així que em vaig decidir posar-me en contacte amb professionals sanitaris i amb el Banc de Sang. Malgrat tot les respostes no van ser les esperades...
Em van contestar que els procediments amb que es regulen l'acceptació i l’exclusió del donants de sang es basen en la legislació i en normatives internacionals atorgades periòdicament.
La legislació espanyola especifica amb un Real Decret on les persones amb diabetis insulinodependent estan excloses de la donació de sang.
Segons el Reial decret 1088/2005, de 16 de setembre, pel qual s'estableixen els requisits tècnics i condicions mínimes de l'hemodonació i dels centres i serveis de transfusió. Publicat en el BOE (núm. 225, de 20/09/2005.)
Referencia: BOE-A-2005-15514 - (Análisis)
ANEXO II
Criterios de selección de donantes de sangre total y componentes sanguíneos
B. Criterios de exclusión de donantes
1.6 Diabetes que precisa tratamiento con insulina.”
Aquesta exclusió es basa en 2 motius:
El primer, és degut a que la diabetis es pot descompensar amb major facilitat.
I el segon motiu, més important, és donat a la procedència de la insulina.
Si aquesta hormona és sintètica no hi ha cap tipus de problema, però en el suposat cas que la procedència sigui biològica, no es podria acceptar la donació pel risc de la malaltia de les vaques boges (malaltia que no es pot detectar amb cap anàlisis).
Personalment no entenc gaire bé la resposta, amb aquesta “descompensació”, que vol dir que ens pot baixar el sucre? Perquè només has de mirar-te el sucre abans de donar sang i llestos, a més sempre en acabar et donen un suc i galetes, per tant no crec que pugui ser gaire greu. Una altre persona ens va dir que era per estalviar-se proves, però en realitat punxar el dit és una prova realment simple, i abans de donar sang, te’n fan moltíssimes i no crec que els hi passi res per fer-ne una de més... (que segurament si que la fan).
Actualment, la insulina que s’utilitza és l’artificial o la humana, que estan creades per clonació molecular en els laboratoris i que es idèntica a la insulina humana.
Des del meu punt de vista, totes aquestes explicacions estan obsoletes, com ho està la llei i segurament s’hauria de revisar.... És més, en el Banc de Sang em suggereix que ho torni a preguntar d’aquí 2 o 3 anys, perquè em van informar que aquets procediments es van renovant periòdicament, i que és molt possible que la nova legislació determini un canvi de criteris. I em sap molt de greu que no es revisin lleis d'aquests tipus quan actualment ens trobem amb una gran demanda de sang i falta de donants...
Per altre banda, També he d’admetre que potser existeix una altre explicació, que realment té més lògica i sentit, però jo no he sigut capaç de trobar-la, així que animo a tothom que esta llegint aquesta entrada que si la sap me la comenti en el blog.
